Una escena de la Llotja durant la Febre d’or

«En aquell moment, la invisible campana...gananing, gananang; gananing, gananang! ...tornà a eixordar amb sa veu de nas. Gran cridòria va aixecar-se tot seguit a l’entorn dels cubells, on s’havia ja abocat els jugadors en doble i triple filera. S’obria la contractació dels tresors: a l’un cubell l’exterior...a l’altra l’interior. El vilaniuenc, sense adonar-se’n es trobà enclòs dins el vesper que allí s’eixamava. La cridòria era trencada, estrident, de veus soltes que s’aixecaven d’aquí, d’allà, de les baranes dels cubells, del davant , del darrera, de l’un costat, de l’altre, sense ordre ni concert, amb alts i baixos; avalots terribles que esclataven com flamarades de pólvora; pauses tranquil·les i llargues, de les quals ressortia amb to endormiscador el cant verinós i repetit dels que sostenien amb flema el canvi., - Prenc dos a vint-i-cinc ...Prenc dos a vint-i-cinc... El corro callava, les mirades es perdien...fins que una veu, de qui sap on, removia la lluita amb desentonada dita: - Prenc un milió a vin-i-set i mig!- Els ulls inquirien, inquiets, la qualitat del comprador; el pensament serpejava per aquells fronts desconfiats, i començaven a esclatar crits i més crits d’alcistes i baixistes, enfilar-se jugadors al sòcol dels cubells, aixecar-se bastons i mans exaltades, un llapis o un carnet als dits...( Narcís Oller, La febre d’or)

Una mica d’història

Del 1352-57 es construeix un porxo per protegir les mercaderies i els comerciants a La Ribera al costat de la platja.

Poc després per protegir-lo del temporal Pere el Cerimoniós feu construir una

gran sala tancada (l’actual gran Saló Gòtic). Es pagà amb un impost del 3%

sobre les mercaderies que entraven i sortien de la ciutat. L’arquitecte fou Pere Arnay, que construí una magnífica sala de contractació : un rectangle de 16 metres d’alçada amb tres naus separades per dues arcades de mig punt sostingudes per columnes bessones de marbre esculpides de secció romboidal ( feixes de 8 badons) i un sostre de bigues. També hi havia tres finestrals avui desapareguts. A ponent (mirant cap a Montjuïc) hi havia el jardí dels tarongers. Hem de dir que les llotges de comerç als Països Catalans són edificis gòtics molt notables. La de Barcelona s’assembla a la loggia dei Lanzi de Florència: rèplica mediterrània als arcs aprimats del gòtic nòrdic.

Al s. XV s’hi afegeix un porxo per Duana i un pis pel Consolat de Mar

1714 : L’exèrcit de Felip Vè l’ocupa durant un temps.

El 1771 la prestigiosa i providencial Junta de Comerç s’hi instal·la. El General Castaños, president de la Junta fa revestir l’edifici al gust neoclàssic, que és l’aspecte exterior actual. Al 1847 s’hi instal·len tres importants institucions: la Cambra de navegació, el Col·legi de Corredors de Canvi i Borsa, i l’Escola de Belles Arts (aquí donava classes el pare de Picasso)

Al s. XIX també serveix als grans esdeveniments socials, s’hi celebren des del grans balls com el de Carnestoltes fins a la festa dels Jocs Florals.

Visita

No s’entra per la porta principal que dona a la Plaça Palau sinó per alguna de les laterals. El pati (on hi havia el jardí dels tarongers) esta adornat amb escultures neoclàssiques de marbre representant les quatre parts del món. Per l’esquerra s’entra al Saló Gòtic. El rellotge assenyala l’any, dia, hora i temps atmosfèric.

L’escalinata puja a la segona planta i té al·legories neoclàssiques de marbre (Industria i Comerç) . Aquí hi ha els antics locals neoclàssics de la Junta de Comerç amb mobiliari i tapisseria de l’època. Al Saló de sessions hi ha dues estàtues de Campeny: Lucrècia i Himeneu.

BIBLIOGRAFIA

Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam. Teide 1952

Soldevila, Carles. Barcelona vista pels seus artistes. Aedos, 1957

Oller, Narcis. La febre d’or. Selecta, Barcelona 1892