02. ELS NOMBRES, entre la màgia i la ciència. Pitàgores
Pitàgores és un personatge impressionant i contradictori, vist amb ulls d’avui: racionalista i místic, filòsof i teòleg, matemàtic i experimentador, savi i profeta. En realitat és un interrogador del cosmos i per tant un científic, que sosté una ètica i ascètica rigorosa: tot un estil de vida que ensenya a viure els joves i, per tant, un mestre. Conversador i amant del silenci reflexiu. És un personatge de carn i ós, i també mític.
Una vida conseqüent amb les seves idees
Pitàgoras neix a Samos, illa del Dodecanès, sembla que el 570 aC. El pare era un joier o un ric comerciant fenici, la mare és grega. De jove rep una acurada educació i viatge a Fenícia i al sud d’Itàlia. Toca la lira, recita poemes sobretot d’Homer. Probablement és deixeble de Tales de Milet, el primer gran matemàtic grec.
El 535, als 34 anys, viatja a Egipte i potser a Mesopotàmia, on aprèn la ciència esotèrica. Potser també viatja a l’Índia, on incorpora les idees de reencarnació i transmigració.
Torna a Samos als 40 anys i comença a ensenyar però, o bé no l’entenen, o s’indisposa amb el tirà Polícrates. S’estableix a Crotona al sudest d’Itàlia, on és molt ben rebut. Pronuncia quatre discursos públics: un als joves, un altre als governants, també als nens (“per aprendre a parlar, abans s’ha d’aprendre a escoltar”, els diu) i a les dones. El missatge és que la virtut està per sobre de tot.
Fa amistat amb Miló, atleta molt famós amb dotze victòries als Jocs Olímpics. Teano, possiblement filla de Miló, és una deixeble avantatjada que, més endavant, esdevé la muller de Pitàgores.
Uns dissidents sibarites (habitants de Síbaris) fugen a Crotona. Són reclamats per la ciutat de Síbaris. Pitàgores els defensa per raons humanitàries. Síbaris declara la guerra a Crotona, però els sibarites són vençuts. Durant les tumultuoses celebracions de la victòria, el tirà Ciló, que havia demanat entrar a la secta pitagòrica però havia estat rebutjat, es venja cremant la casa de Pitàgores.
El Cosmos, un món ordenat fet de nombres
Quant a les doctrines i la ciència pitagòriques, podem dir que consisteixen en una progressió en el descobriment i contemplació del Cosmos com un món ordenat. Els objectes de la naturalesa estan formats per punts físics i el nombre per una suma de punts també. És una espècie d’atomisme: les coses estan fetes de punts, les coses en definitiva són nombres. De l’aritmètica es deriva la geometria: dos punts (línea) generen la primera dimensió; tres punts (triangle) la segona; quatre punts (tetraedre), la tercera dimensió.
Els nombres són o tenen una dimensió mística. La dècada són els deu primers nombres i simbolitza Déu (curiosament deu i Déu, en català s’escriuen amb la mateixa paraula, encara que la pronunciació és diferent).
Cada nombre té propietats vitals.
[afegim propietats més a l'abast dels nens a algunes d’Arquimedes]
L’1 és el generador de tots els altres, tots el nombres són repetició de l'1. És principi i causa de tot. Déu és un, l’astre Sol també està sol o és únic. Línia.
El 2 és la dualitat, diversitat. La realitat té 2 extrems: nit i dia; llum i obscuritat; humitat i sequedat; calor i fred; salut i malaltia; bo i dolent; home i dona. L’angle té 2 costats. Tenim 2 ulls, orelles, braços, cames. Els ocells tenen 2 ales. Bessons.
El 3 organitza el temps: passat, present, futur. Triangle. Un triangle de varetes unides per claus, és estable (més que un quadrat)
El 4 organitza l’espai: 4 punts cardinals. Quadrat, quadrilàter. Els quadrúpedes tenen 4 extremitats. Les taules i cadires generalment 4 potes, que els donen estabilitat.
El 5. La pentalfa, l’estrella de 5 puntes que es pot dibuixar sense aixecar el llapis i esdevé un símbol pitagòric. El pentàgon. Tenim 5 dits a la mà, que ens serveixen per comptar.
El 6 és 1+2+3, un nombre perfecte. 666 esdevé un signe de l’Apocalipsi molts anys més tard. L’hexàgon és la forma de les cel·les del rusc. Els insectes tenen 6 potes.
El 7 és la veu, les notes de la veu humana i de la música. Són 7 les plagues d’Egipte, les meravelles del món. Més endavant és concreten els 7 pecats capitals
El 8 és l’amistat, i també la plenitud (4+4, la suma de dos quadrats iguals). El pop ‒octopus, en anglès‒ té 8 potes. Les aranyes també.
El 9 és l’amor ja que la gestació humana és de 9 mesos.
Astrònom i músic
A més de l’aritmètica i la geometria, Pitàgores també treballa l’astronomia (sembla que ja calcula la circumferència de la Terra) i la música. El so produït per una corda depèn de la seva longitud. Els sons harmònics s’originen per cordes amb longituds que segueixen regles determinades.
Un dia sent uns ferrers que piquen ferro amb martells. Tres són harmònics i un disharmònic. Penja els martells de cordes i comprova els sons produïts per les cordes. Afegint una mica d’argila al disharmònic obté l’harmonia.
Pitàgores no és només un teòric, aplica la música al tractament de malalties físiques i psíquiques, com ara depressions, accessos de còlera, etc., avançant-se així a les teràpies modernes, com la musicoteràpia. Per a ell l’harmonia de la natura, la dels nombres i les formes geomètriques correspon i ajuda a l’harmonia de la persona.