04. Els vaixells de vapor i de motor
Els vapors
Robert Fulton és considerat el pare de la navegació moderna. Neix el 1765 a Lancaster (Pennsylvania). De petit ja te un gran interès per la mecànica. El 1793 viatja a Anglaterra on te contactes amb l’inventor de la màquina de vapor, James Watt i amb financers. Quatre anys després va a França.
El 1803 va avarar el primer vapor al riu Sena, el Clermont. És un vaixell de dues rodes de paletes laterals, mogudes per una màquina de vapor. Malauradament, en botar-lo es trenca el casc, possiblement per un sabotatge. Fulton el reconstrueix. El 3 d’agost de 1803 surt del moll de Chaillot i remunta el Sena.
Fulton torna a EUA i construeix un nou vaixell, amb el que farà el trajecte Nova York-Albany (pel riu Hudson), de 240 km, en 32 hores (una mitjana 8 km per hora). El primer viatge va ser el 9 d’agost de 1807 amb 50 passatgers. Des de llavors la imatge del vaixell amb rodes i xemeneia és típica dels rius americans com el Mississipí.
El 1816, un vaixell anglès creat per una empresa francesa, l’Élise, creua el Canal de la Mànega. Tres anys més tard, el Savannah travessa l’Atlàntic. L’avantatge del vapor és que, a més del dia i hora de sortida, se sabia els d’arribada, perquè no depenien dels vents.
Poc a poc van afegint-se millores. El 1836 s’incorpora l’hèlice: el Great Britain és el primer vaixell amb hèlice que travessa l’Atlàntic. El 1853, l’Himàlaia és el primer vapor de ferro: hi havia molta expectació per comprovar que no s’enfonsava!
El 1897 es construeix el primer vaixell amb turbina: es diu precisament Turbínia, i el 1907 s’incorpora el motor dièsel (motor de gasoil amb grans màquines Dièsel).
També s’empra l’energia atòmica en els submarins nuclears que té l’avantatge de ser molt silenciosa i oferir una autonomia pràcticament il·limitada.
Altres instruments molt valuosos per a la navegació han estat la ràdio (localització del vaixell per senyals de ràdio de la costa), la navegació via satèl·lit, i el radar (incorporat a la navegació els anys 20 del segle XX).
El Titànic
El vaixell de principis del segle XX més famós va ser el Titànic, el transatlàntic més gran i luxós de l’època, que naufragà el 14 d’abril de 1912 en xocar contra un iceberg. El Royal Mail Steamship Titànic (vaixell de vapor de Correu Reial Titànic) havia de ser la joia de la flota civil anglesa. S’havia construït amb tot tipus de garanties: per exemple comptava amb 17 seccions independents en la bodega per que si s’obria una via d’aigua només s’inundés una secció. Anava de Southhampton (Regne Unit) a Nova York i portava 2.227 persones a bord.
A les 23.40h del dia 14 d’abril va xocar i s’enfonsà en poc més de dues hores. Es varen ofegar 1.517 persones. Gràcies a la telegrafia sense fils ‒acabada d’inventar per Guglielmo Marconi‒ es va salvar la resta de viatgers.
Catalunya
El segle XVIII va ser el segle d’or de la marina catalana. Els vaixells a vela emplenaven els ports catalans i varen contribuir decisivament al comerç amb Amèrica.
La primera companyia catalana de vaixells a vapor va ser la de Joan Reynals (Companyia Catalana de Vapor). Va ser a principis dels 1830 i anava de Barcelona a Palma. El vaixell portava el nom de Rey Don Jaime, encara que popularment es coneixia com el balear.
El 1852 es va crear l’empresa naviliera A. Lopez i Cia, domiciliada a Cuba, que més endavant (1881) donava lloc a la Companyia Transatlàntica Espanyola.
La construcció del Canal de Suez, el 1882, facilità el pas del Mediterrani a l’Oceà Índic, al qual abans només s’hi accedia donant tota la volta a Àfrica.