08. Lluís Companys

Lluís Companys (1887-1940) El president màrtir

A Lluís Companys el varen matar per ser el president de Catalunya. Per això se li diu “president màrtir”. Companys com la majoria de polítics de la Generalitat, es refugiaren a França quan les tropes franquistes arribaren a Barcelona. Al cap de pocs mesos, les tropes alemanyes envaïen França i, aliades com eren de Franco, la Gestapo, a petició del dictador espanyol, varen detenir Companys. Companys s’havia quedat a França perquè buscava el seu fill malalt, també refugiat a l’Estat francès. Portaren el President català a Madrid i després a Barcelona on després d’un judici sumarissim, l’afusellaren en el fossat del castell. Allí hi ha la seva tomba, com un record permanent per a tots.

Joventut i amistats

Havia nascut al Terrós, un poble de l’Urgell, d’una família benestant de propietaris rurals. Als 9 anys és a Barcelona estudiant al Liceu Políglot. Un condeixeble seu és Layret, que serà el seu amic i company de fatigues mentre visqué. Un altre amic va ser el sindicalista Salvador Seguí, conegut com “el Noi del Sucre”. Tots tres jugaren fort a favor dels més febles. Tots tres varen morir assassinats.

Companys i Layret estudiaren dret i molt joves es convertiren en el que avui en diríem “advocats laboralistes” és a dir defensaven els obrers en els processos. Aquesta opció els feu malveure per l’altre bàndol: els empresaris. Layret va ser assassinat el 1920 per sicaris de la patronal en aquells anys turbulents de les lluites obreres. També Salvador Seguí caigué sota les bales dels sicaris el 1923. Un monument a la plaça Goya de Barcelona recorda Layret i una placa al carrer de la Cadena, també de Barcelona, homenatja Seguí.

Polític

Molt aviat començaren l’activitat política, que tenia molt a veure amb la professional. Lluitaven per ideals socials, d’esquerra, i fundaren i militaren en partits republicans però sempre també catalanistes. Companys fundà la Unió de Rabassaires i participà en la d’Esquerra Republicana.

Als 26 anys sofrí el primer dels dotze empresonaments que tingué al llarg de la seva vida.

També destacà la seva activitat com a periodista a La Publicitat, La Lucha.

El 1931, quan es proclama la República és regidor de l’Ajuntament de Barcelona. En l’etapa Macià, Companys és el seu segon. El 1933 es elegit president de la Generalitat. Te 50 anys.

President

La Generalitat promou una llei polèmica: La Llei de Contractes de Conreu. Malgrat ser moderada, Madrid l’impugna. És llavors quan proclama l’Estat català dins la República Federal espanyola, la qual cosa suposa un acte polític de rebel·lió.. El general Batet la sufoca i deté el govern de la Generalitat en ple. Companys és condemnat a cadena perpètua i suspès l’estatut. Aquest acte d’insubmissió política –conegut com “el 6 d’octubre”- de 1934, té també un important component de primera reacció contra el feixisme que s’anava apoderant d’Europa (Hitler manava a Alemanya i Mussolini a Itàlia). També va ser l’únic lider europeu que va plantar cara a Hitler i els seus Jocs Olímpics de Berlín de 1936 organitzant la gran olimpíada popular a Barcelona el mateix 1936. Per això l’actual estadi olímpic de Barcelona es diu Estadi Lluís Companys.

El 1936 amb el triomf del Front Popular Companys i el govern de la Generalitat són alliberats però comença un període encara més difícil i dolorós: la Guerra Civil. Per sufocar l’aixecament militar a Barcelona, es donen armes als milicians...Això costarà car, ja que durant el primers mesos de la guerra, escamots de milñiciansts, causaran el terror. De tota manera qui culpa a Companys d’aquest fet i de debilitat davant els anarquistes, oblida l’enorme dificultat del moment. Companys i la Generalitat varen fer tot el possible per restablir l’ordre republicà. Varen salvar totes les vides que pogueren. Amb tota probabilitat la seva dimissió no sols no hauria arreglat res sinó que hauria suposat un empitjorament. De la situació.

Assassinat del President Companys

Companys, com altres catalans i espanyols contraris a Franco es va exiliar a França. Des del seu refugi a París feia tot el que podia per ajudar els catalans que s’havien quedat sense mitjans. Companys hauria pogut refugiar-se en algun país més segur, com ja havien fet altres exiliats il·lustres, però tenia un fill malalt mental del qual n’havia perdut el rastre i no volia abandonar-lo.

Quan al 1940, França va ser envaïda pels alemanys fou detingut pels nazis i traslladat a Espanya. Pres, interrogat i torturat a Madrid, es va mantenir seré en tot moment, tot i saber que el matarien. El traslladen a Barcelona on fou empresonat al Castell de Montjuïc. El 14 d’octubre se celebrà el judici que el condemnava a mort i l’endemà, a la matinada del dia 15, era afusellat. Morí dient: “Mateu un innocent. Visca Catalunya!” Era el temps més dur i fosc de la repressió.

El testament

Abans de morir, Companys va escriure un testament en que demanava perdó pels seus possibles errors i perdonava els seus enemics, també els que l’havien jutjat i condemnat. Heus aquí les frases finals:

“A tots els qui m’han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor... Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omple al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digne. Per Catalunya i lo que representa de Pau, Justícia i Amor”.

Morí dient: “Assassineu a un home honrat. Visca Catalunya!”.

BIBLIOGRAFIA

Ossorio y Gallardo, A. Vida i sacrificio de Companys. Nova Terra 1976.