02. Raimon de Penyafort
RAIMON DE PENYAFORT (1180- 1275), el gran jurista medieval català
Joventut i formació
Sembla que va néixer a Torre de Penyafort, prop de Vilafranca del Penedès. Ja de jove es dedica a la penitència i a ensenyar gratuïtament als nens.
Es forma a l’Escriptòrium de la Catedral de Barcelona. Assisteix com escrivent en sentències del canonge Rosanes.
Va a estudiar a la millor universitat medieval, Bolonya, on destaca i el retenen com a professor. Allà es fa amic de Domènec de Guzmán, fundador de l’orde dels Dominics. Més endavant ingressa en aquest orde. L’infant-rei Jaume I, a la primera sessió de les Corts a Lleida, el nomena confessor i tutor del rei.
Aviat es manifesta el seu esperit obert. Hi ha unes discussions públiques de les diferents religions. El jueu Bonastruc de Porta hi participa i fa una publicació. És denunciat i processat però és ajudat per Penyafort contra l’arbitrarietat dels homes del rei.
Escrits basats en la pràcticaTorna a Barcelona on escriu la Summa Iuris i la Summa Penitentia, dos compendis, un de Dret i l’altre de moral, basant-se en casos de consciència, demostrant el seu talent pràctic. Treballa al Convent de Santa Caterina, prop de la Catedral de Barcelona, on ara hi ha el mercat del mateix nom.
El 1229 el Papa li confia la predicació de la croada per la conquesta de Mallorca. Porta endavant la petició d’aprovació de l’orde de la Mercè, ajudant el llenguadocià Pere Nolasc. En la fundació d’aquest orde hi participa també Jaume I. És un orde plenament català i al seu escut hi ha les quatre barres catalanes i la creu de Barcelona.
Entre Barcelona i Roma
El Papa Gregori IX el crida a Roma i li encarrega la compilació de dret eclesiàstic que es digué Decretals i que va estar vigent fins al segle XX. Hi dedica tres anys.
Quan té 56 anys necessita repòs i torna a Barcelona on, entre d’altres coses, és conseller de Jaume I. Assisteix a les Corts de Montsó. El Papa li encarrega alliberar Jaume I de l’excomunió que s’havia guanyat per la persecució d’un bisbe.
El 1237 es nomenat General de l’Orde Dominic i torna a Bolonya. Al cap de tres anys renuncia, com ja havia advertit. Torna a Santa Caterina força envellit i mig cec. El 1242 prescriu les regles de la Inquisició catalana, força menys cruels que les de la castellana. Entre altres coses prescriu que els heretges han de ser tractats humanament.
El 1250 se celebra el capítol provincial dels dominics catalans, amb presència de Penyafort, que recomana l’estudi de les llengües orientals. Així es creen diferents centres per aprendre aquests idiomes, precedent del que va crear Ramon Llull.
La institució del Consolat de Mar es proposa elaborar un codi de lleis marítimes. Penyafort ofereix un codi moral que deia que no era pecat fer diners amb el comerç i la banca.
Mor el 1275 amb més de 90 anys.
La llegenda li atribueix miracles com ara quan va anar de Mallorca a Barcelona sobre la seva capa, que li feia d’embarcació, arran que Jaume I ‒enutjat pels renys de Penyafort a propòsit de l’amistançada Berenguera Alfonso‒ va prohibir que cap vaixell el portés cap a Barcelona.
Bibliografia:
Soldevila, Carles. Figures de Catalunya. Ed. AEDOS. Barcelona, 1955.
Trueta, Josep. L’Esperit de Catalunya. Selecta. Barcelona, 1977.