6. Fotocopiadora. 1938

Electricitat estàtica

Des de l’antiguitat es coneix que l’ambre atrau la pols o petits trossos de materials lleugers. Aquesta atracció augmenta fregant abans amb un drap la peça d’ambre. Podem utilitzar també una ploma estilogràfica de baquelita o un bolígraf de plàstic fregats amb un drap per atraure petits fragments de paper. Aquest fenomen es coneix com electricitat estàtica i s’utilitza en les fotocopiadores.

La necessitat de fer còpies

Avui podem fer còpies d’un escrit o una imatge només anant a un lloc on tinguin fotocopiadora. Però no sempre ha estat així. Quan s’utilitzava una màquina d’escriure es podia fer alguna còpia col·locant un paper de calcar, o paper carbó, entre dues fulles de paper: la màquina escrivia sobre un primer paper (original) i la pressió de cada lletra es transmetia a través del paper de calcar a l’altre paper (la còpia). El paper de calcar era un paper força fi amb la cara que anava sobre el paper que seria la còpia, amb una capa de carbó.

També es podien obtenir còpies a partir d’una foto del document. En films d’espionatge sovint es veu com l’espia s’arrisca a fer fotos d’un document per després revelar-les i enviar-les als seus caps reduint-ne la grandària (microfilms).

La xerografia

Xero és una paraula grega que vol dir “sec” i grafia significa “escriptura”. Xerografia doncs significa escriptura en sec. En sec ja que no s’ha d’humitejar el paper com en la còpia fotogràfica.

L’octubre de l’any 1938 Chester Carlson patenta la primera màquina que pot fer còpies sobre paper normal. La primera xerocòpia es feu en un apartament de l’edifici Astoria de Nova York el 22 d’octubre de 1938 i deia: 10-22-38 Astoria de New York (als EUA es posa primer el mes, després el dia i després l’any). Ningú no li va comprar l’invent. Durant uns anys perfecciona l’aparell en el Batalle Memorial Institute, de manera que es poden fer moltes còpies per minut i ven la patent a Haloid, de Rochester, el 1947, després de la Segona Guerra Mundial. Haloid canvia el seu nom pel de Xerox, i el 1959 treu al mercat la primera fotocopiadora comercial.

Mecanisme de la fotocopiadora

Ja saps que la paraula foto significa “llum”. La fotocopiadora fa còpies utilitzant la llum.

Segur que pots descriure com es fa una fotocòpia. Es col·loca el paper que es vol fotocopiar amb la cara amb el text o dibuix cap a baix, en contacte amb un vidre. Des de l’interior de la màquina un potent raig de llum escombra el text i projecta la seva imatge sobre un tambor giratori de superfície fotosensible (com un clixé). La imatge del text es carrega electro- estàticament (càrrega +) i atrau el polsim de tinta (tòner) (càrrega -) que es col·loca seguint el contorn de cada lletra. Aquesta imatge de pigment és transferida del tambor al paper. Aquest s’escalfa perquè el pigment quedi fixat.

La fotocopiadora en color té polsims de diversos colors. Les primeres fotocòpies en color són de l’any 1973, i de la casa japonesa Canon. Avui dia, amb tecnologia digital s’aconsegueix més qualitat de les imatges. Funcionen com una fotocopiadora en connexió amb un ordinador.

El 1944 Carl Miller observà com la neu es fon primer sota les fulles caigudes, perquè el color fosc absorbeix més energia dels raigs de sol que la neu blanca. Inventà el termo-fax (fax, abreviatura de facsímil).