02. Exemple 1: les Revolucions

(Abans haurien d’haver treballat revolucions concretes: la Revolució Francesa, la Revolució Industrial...)

1. Identificar les idees de fons

En moltes activitats humanes (política, religió, ciència...) les coses passen d’acord a les regles i convencions habituals però, de tant en tant, algú que promet fer les coses millor inicia canvis radicals. És també la Revolució una llei dels assumptes humans?

Alternativa: Hi ha un model de Revolució?

2. Organització del contingut en una estructura teòrica

2.1. Accés inicial

Podem començar examinant en termes generals la història política i esmentar les revolucions que coneixen els alumnes. En la història de les religions, a vegades algú trenca amb la doctrina establerta creant cismes o separacions que, els que defensen l’ortodòxia, titllen d’heretgies. En la història de la ciència també hi ha moments en què algú qüestiona els models acceptats (com Galileu, rebutjant que el sol gira al voltant de la terra). La Revolució Industrial canvia també el model de producció artesanal per la fàbrica, que obté l’energia de la màquina de vapor generant una producció multiplicada. Podem preguntar als alumnes si veuen revolucions en altres àrees: la música, el teatre, l’entreteniment, l’esport, etc.

2.1. Organització del cos de la unitat

Escollim una revolució i l’examinem en detall a la recerca d’un model vàlid per a totes les revolucions. Podem escollir la Revolució Francesa, si ja ha estat estudiada pels alumnes. Què va causar el canvi imprevist? Per què havia de succeir? Quin esdeveniment va ser crucial perquè hi hagués la revolució? Quina fou la dinàmica de la revolució?

Començarem a formar una teoria de la Revolució que s’enfortirà quan comparin la Revolució Francesa amb altres revolucions. Requerim als alumnes a intentar decidir quina és l’essència d’una revolució, quins elements són necessaris per considerar revolucionari un canvi.

Podem aparcar la revolució social i política abans d’arribar a treure’n conclusions, suggerint als alumnes que la nostra comprensió de la Revolució es clarificarà si pensem en una revolució d’una altra classe.

Podem escollir el començament del Cristianisme, de l’Islam o del Confucianisme. En aquest últim exemple, podem estudiar com era la Xina abans de Confuci. Què hi havia en el seu missatge que impressionés tant la gent? Qui hagués pensat que predicar l’harmonia social, la modèstia i el respecte serien un missatge tan poderós i revolucionari? Contràriament al que creia molta gent, Confuci argumenta que el poder s’havia de guanyar amb educació, i cultivant les pròpies virtuts, i que la persona virtuosa ha de ser crítica amb les regles quan convingui. Els alumnes examinen la dinàmica que permet al Confucianisme créixer i expandir-se per la Xina. S’assembla aquesta dinàmica a la de la Revolució Francesa?

Tornem a la discussió sobre les característiques de les Revolucions. Hi ha acords i desacords. Podem examinar una revolució d’un altre tipus. Galileu, i abans Copèrnic, defensen l’heliocentrisme contra la creença comuna de que els planetes i el Sol giraven al voltant de la Terra. Aquesta creença es fonamentava en la Bíblia, interpretada textualment, i l’evidència que tothom veia el Sol sortir cada matí i pondre’s després de descriure una trajectòria al cel. Copèrnic, i després Galileu, aportaren dades astronòmiques en favor de l’heliocentrisme, l’explicació del moviment relatiu, etc.

La Revolució Industrial, les seves causes, els canvis que produí, els efectes tecnològics sobre la vida de la gent. Les teories desenvolupades pels alumnes sobre les Revolucions comencen a trobar unes constants: causes, esdeveniments, efectes.

3. Introducció d’anomalies en la teoria

Per evitar que es vegi la teoria com a definitiva, que tingui la veritat sobre el tema, busquem el que la teoria explica millor i allò que no explica adequadament. L’objectiu de la unitat no és persuadir els alumnes perquè passin d’una metanarrativa a una altra, sinó canviar la seva percepció de l’estatus de la metanarrativa: les teories no ho expliquen tot.

Principals anomalies de la metanarrativa: Presentem elements que no canvien del tot en una revolució. Busquem informació sobre els pagesos de França, especialment en les regions més apartades de París. Varen fer la Revolució? Quantes famílies nobles es trobaren amb les fortunes intactes després de la Revolució?

Quins efectes de la Revolució Industrial arribaren als pagesos? Va tenir algun impacte sobre els habitatges? Si la Revolució Industrial s’ha presentat com beneficiosa per tota la població, quins efectes va tenir sobre els que es varen desplaçar des dels pobles a la ciutat? Si, en canvi, es presenta la Revolució Industrial com una catàstrofe, quines són les estadístiques de mortalitat infantil i de malaltia abans i després de la Revolució Industrial? Si creuen que una classe social nova, la dels industrials, va arribar al poder, que rastregin els noms de velles famílies burgeses que crearen industries. O que recerquin d’on va sortir molt del capital que va finançar les noves fàbriques i veuran que provenia del comerç d’esclaus.

4. Presentació de teories generals alternatives

Podem explorar dues idees alternatives: que les Revolucions són simplement acceleracions de la història i la de que són canvis qualitativament diferents. Demanem als alumnes que examinin cada revolució a la llum de cada una d’aquestes teories

Els alumnes busquen primer signes en cada revolució d’una acceleració d’uns canvis que s’haguessin donat igualment en el curs normal de la història. Molta gent no va viure la Revolució Francesa de forma tant dramàtica i els beneficis (acabament de l’absolutisme) segurament haguessin arribat tard o d’hora sense tan gran vessament de sang.

Després analitzen l’altra alternativa: els canvis no són acceleracions del normal sinó que aporten canvis qualitatius: si no immediatament, en un curt període de temps. El mateix acabament de l’absolutisme i adveniment de la democràcia és un canvi qualitatiu que no hagués arribat només amb el pas del temps.

5. Encoratjar el sentit d’agència dels alumnes

Cridar l’atenció sobre el paper dels individus en cada revolució. Els il·lustrats sobre la Revolució francesa, els industrials, com ara Viladomiu, en la promoció de les colònies industrials, els inventors, com ara Watt, Stephenson, Fulton, etc.

Suggerir i incitar a pensar sobre el que els alumnes haurien volgut fer en les circumstàncies de cada revolució.

6. Conclusió

Debat entre els que veuen la Revolució com un canvi qualitatiu i els que la veuen com una acceleració dels canvis normals. Els alumnes utilitzen el material sobre les revolucions estudiades.

Un gran mural il·lustrant les diferents classes de Revolucions. El fet de fer-lo en grup afavoreix el debat sobre el contingut i la manera d’expressar-lo.

7. Avaluació

Utilitzem formes estàndard d’avaluació de coneixements: les diferents formes de Revolució, els trets comuns a totes elles.

Per avaluar la seva capacitat de formar teories, ens basem en les discussions de classe (coherència i poder explicatiu de les teories). Assaig sobre les seves pròpies teories sobre la naturalesa de la Revolució.