03. El ferrocarril
Les primeres locomotores de vapor varen significar una revolució. Eren màquines que “caminaven soles” i arribaven a grans velocitats (el 1840, a 80 km per hora). La gent s’espantava quan les veia.
George Stevenson va néixer la primavera de 1781 prop del centre miner de Newcastle, en el poblet de Wylam (Anglaterra). El seu pare treballava a la mina com a vigilant per treure aigua de les filtracions de les galeries de carbó. De petit no va anar a escola, car els pares no tenien medis suficients, i treballà en petites feines a la mina, com ara portar aigua i menjar per les mules, obrir i tancar portes al pas dels carros, etc. Als 19 anys tenia cura dels ascensors. Començà a freqüentar l’escola nocturna per aprendre a llegir i escriure, cosa que va assolir ràpidament, i comença a llegir llibres de física, química i filosofia.
Tingué diferents oficis: sastre i rellotger. Entra a treballar a una mina bastant fonda, Killingworth, allí hi havia una màquina moderna per treure aigua però no hi havia manera de fer-la funcionar. Ell digué a un company que sabia fer-la funcionar. Aquest comentari arribà a l’amo de la mina, Lord Ravensworth, el qual li digué que si aconseguia posar-la en marxa, l’ascendiria a capatàs. Però si no ho aconsegueixo... m’acomiadarà, continuà Stephenson. En poc temps la màquina funcionava i George va rebre el premi promès. Però continuà treballant de sastre i rellotger; anava estudiant per adquirir més coneixements i construir la locomotora que era el seu somni. Amb l’ajut de Ravensworth ‒que creia en ell‒ el 1814 fabricà la seva primera locomotora de vapor. Hagué de superar enveges però no es desanimà i continuà treballant per millorar-la.
La locomotora era una màquina de vapor amb rodes que anaven sobre una parella de carrils de ferro. El punt essencial era la transmissió del moviment de l’èmbol a les rodes: el moviment horitzontal, endavant i endarrere, de l’èmbol es convertia en un moviment circular de la roda gràcies a la biela, que anava a la part de dalt de la roda. També se’n diu excèntrica ja que no va al centre de la roda.
La primera línia de ferrocarril s’inaugurà el 27 de setembre de 1825 i anava de Stockton a Darlington. Fou un gran èxit. Una admirada multitud a cada costat de la via veia avançar aquella màquina de fum... A la màquina se li va posar el nom de Locomotion (loco vol dir lloc i motion moviment). D’aquí ve el nom de locomotora.
Stevenson establí una fàbrica de màquines a Newcastle on rebé comandes de tot el món. Construí la línia Liverpool-Manchester on millorà la velocitat i la potència. Després de la construcció de les primeres línies angleses, el nou invent s’estengué ràpidament per tot el món civilitzat.
El tren de Mataró (1839)
La primera concessió catalana fou atorgada l’any 1834 per una línia entre Tarragona i Reus, però no es portà a terme fins anys més tard. En canvi, prosperà a Cuba una línia entre l’Havana i El Bejucali i seguidament una altra a Güines, inaugurada el 1837. A la inauguració d’aquesta línia cubana hi era present un mataroní, Miquel Biada i Buñol, nat el 1789. Biada quedà molt impressionat pel ferrocarril i va fer seu el propòsit de construir-ne un que comuniqués Mataró amb Barcelona.
Es posà mans a la obra i començà la construcció de la línia de 28,6 kilòmetres, sempre a la vora de la costa, i tenint com a obstacles el turó de Montgat (foradat per un túnel) i els ponts sobre el Besòs i les rieres del Maresme.. Biada morí el 2 d’abril de 1848 sense poder veure acabat el seu projecte.
El tren hagué de superar les crítiques i desconfiances populars però finalment començà a circular el 5 d’octubre de 1848. La primera locomotora va tardar 51 minuts en fer el recorregut. La inauguració oficial fou el 28 d’octubre de 1848 i va ser el primer tren que va circular a la península. Poc temps després s’obriren altres línies: Madrid-Aranjuez (1851), Gijón-Sama de Langreo (1852), etc.
El desembre de 1844 la comissió del govern havia fixat l’ample espanyol en uns centímetres més que l’internacional. Aquesta decisió, basada en la por a invasions, dificultà la circulació internacional.
La tracció elèctrica
A l’Expo Internacional de Berlin, el 1879, l’empresa alemanya Siemens construí un motor elèctric sobre rodes que traginava els visitants. Avui dia, una gran part de la tracció dels trens d’Europa és elèctrica. L’energia elèctrica presenta grans avantatges sobre les altres: és molt neta, no fa fums i no necessita gaire manteniment. És connecta i desconnecta fàcilment en acabar el seu ús, mentre que les locomotores de vapor necessitaven l’escalfament previ d’unes quantes tones d’aigua, durant hores. També tenen més acceleració, més velocitat i més potència.
L’AVE
A partir dels anys 80 del segle XX s’imposen els trens ràpids. L’any 1992 començà a circular el tren de gran velocitat entre Madrid i Sevilla. Actualment s’està construint de Madrid a la frontera francesa passant per Barcelona. Avui dia, i des de la crisi energètica de l’any 1973, el ferrocarril ha tornat a revifar amb gran força, tant pel que fa al transport de mercaderies, com al de viatgers, a distancies de 300 a 1000 km. També s’ha convertit en el transport habitual de grans masses de persones a les rodalies de les ciutats. Els mitjans tècnics d’avui permeten que ja hi hagi en circulació trens a més de 300 km per hora, que ultrapassen fins i tot l’avió en temps del centre d’una ciutat a l’altra, amb un cost energètic més baix que cap altra mitjà, amb més seguretat i en tot tipus de temps.