09. Gerhard Domagh (1895- 1964)

Matar microbis sense danyar les cèl·lules

Neix el 30 d’octubre de 1895 a Lagow (Brandenburg, Alemanya). El seu pare era mestre.

Un soldat compromès contra la gangrena

Estudia medicina a la Universitat de Kiel, però el 1914 comença la Primera Guerra Mundial i s’ha d’incorporar a l’exèrcit. És ferit i fa d’infermer. És testimoni de la freqüència de la gangrena i les moltes amputacions que sofreixen els soldats ferits. Jura que es dedicarà a investigar les causes de la gangrena i a evitar les morts i amputacions.

El 1921 acaba la carrera.

Contra la opinió general

En aquells anys es creia que no es podia proporcionar ajuda externa al cos per matar als microbis. Qualsevol producte que eliminés els microbis atacaria també les cèl·lules del malalt. Domagh fa una tesi sobre l’eliminació de bacteris contrària a aquesta opinió general on afirma que hi ha productes químics que poden eliminar els bacteris sense fer mal a les cèl·lules del pacient. La Bayer s’interessa pel seu treball i el contracta.

Un colorant que cura: sulfamida

Aviat descobreix un desinfectant, el Zefirol, encara actualment en ús. Animat per les troballes d’Erlich, comença a experimentar amb colorants. Experimenta amb la sulfanilamida que en dirà Prontosil Rubrum o vermell (En clau, per mantenir secret el producte químic emprat, té el nom de D-4145)

Poc abans del Nadal del 1932, descobreix que els animals infectats i malalts, injectats amb Prontosil, a les 48 hores estan sans! No hi ha cap senyal d’efectes perjudicials.

Es comença a administrar a malalts i també es curen sense cap efecte negatiu.

Llavors ocorre un fet familiar dramàtic. La filla de l’investigador s’ha punxat amb una agulla i ha adquirit una infecció greu a la mà i per evitar lo pitjor es recomana l’amputació del braç. Domagh l’hi injecta Prontosil i es cura. Això sí, la pell se li posa uns dies vermella, ja que el producte és un colorant!

Meticulositat o abús comercial?

Passen 3 anys i el Prontosil encara no s’ha comercialitzat. L’Institut Pasteur de París demana mostres a Bayer. Com que aquesta empresa farmacèutica triga en enviar-les, els francesos sintetitzen el producte, tot descobrint que el poder curatiu el té un fragment : la sulfamida o prontosil album, que a més no tenyeix la pell. Sospiten que la Bayer ho sap però que busca un altre producte, ja que aquest ja s’havia descobert i patentat, encara que s’ignorava la seva actuació contra els bacteris. La Bayer diu que només han pretès garantir al màxim la bondat del Prontosil, però queda la sospita que han prevalgut motius comercials.

Reconeixement i curació de personatges de la política

El 1939 Domagh rep el Nobel. El govern nazi no el deixa sortir del país per recollir-lo, molest per la concessió del Nobel de la Pau, el 1936, a l’escriptor Carl von Ossietsky, pres en un camp de concentració.

Les sulfamides tenen èxit sobretot després que Churchill és cura d’una neumonia contreta a la Conferència de Teheran gràcies a la seva utilització. També és va saber que havien salvat la vida a un fill de Roosvelt. Domagh dedica els últims anys de la seva vida a lluitar contra la tuberculosi i el càncer. Va treballar en una vacuna contra el càncer sense èxit. Mor el 1964.