06. Josep Trueta

Josep Trueta i Raspall (1897-1977), salva molts ferits de guerra

Neix el 1897 al Poble Nou barceloní. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i el 1921 ja és ajudant del gran mestre de cirurgians, Dr. Corachan. S’especialitza en la cirurgia de les extremitats.

El 1935 és director dels serveis de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau. La guerra està a punt d’esclatar i els coneixements de Trueta seran de gran utilitat per salvar vides de ferits de guerra. Hem de dir que la medicina catalana va aportar mitjans molt importants a la medicina de guerra, com els bancs de sang i els hospitals mòbils.

La sanitat al front

Tot i els desastres de la guerra, abundaren les accions humanitàries, i fins i tot, es produïren innovacions científiques que salvaren moltes vides.

Fou especialment important el tractament de ferides de guerra practicat i sistematitzat pel Dr. Trueta a l’Hospital de Sant Pau, que consistia bàsicament en netejar exhaustivament la ferida, drenar-la i immobilitzar l’extremitat. Aquest mètode, va evitar moltes amputacions de membres i moltes morts per gangrena.

Trueta a Anglaterra

Un cop acabada la Guerra Civil, el Dr. Trueta s’hagué d’exiliar com tants altres catalans i espanyols contraris a Franco. Ben just de traspassar la frontera, rep la invitació del Govern anglès per donar una conferència sobre els seus mètodes per curar ferides. És contractat per la universitat anglesa d’Oxford, des d’on influí en la difusió dels seus mètodes en els hospitals anglesos, fet que va permetre que també salvés moltes vides en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. També són famoses les seves recerques sobre la circulació en els ossos i la doble circulació del ronyó. La seva estada a Oxford es perllongà vint-i-dos anys!

És membre d’honor de quasi totes les Societats d’Ortopèdia i Traumatologia del món occidental, Oficial de la Legió d’Honor, Doctor Honoris Causa d’Oxford, de Buenos Aires, de Barcelona, etc. Medalla d’Or de Barcelona i Creu de Sant Jordi...

Patriota

A més del gran metge i investigador que va ser, també va ser un gran patriota. El 1846 va escriure primer en anglès L’Esperit de Catalunya, un llibre en què ressalta les aportacions dels catalans a la civilització europea i que va servir per explicar als anglosaxons què és Catalunya. Des de la BBC va fer emissions en català, adreçades als catalans que vivien sota la dictadura franquista. Va crear l’Anglo Catalan Society, una magnífica institució per reforçar els vincles entre anglesos i catalans.

Amb la nova democràcia torna a Barcelona però encara te intervencions patriòtiques com la resposta que va donar al president espanyol Suárez, que va posar en dubte l’any 1976 la capacitat de la llengua catalana per la ciència moderna. Mor a Barcelona el 1977.

Bibliografia

Trueta, Josep. L’Esperit de Catalunya. Selecta, 1984

Biografies. Dolça Catalunya. EMSA, 1980