08. LES ÀVIES DE LA PLAÇA DE MAIG. La justícia no caduca.
Durant els anys de la dictadura militar a l’Argentina es cometeren milers d’assassinats de ciutadans, que no acceptaven els injustos mètodes dictatorials. Els responsables de la repressió eren les autoritats militars. D’alguns se sabia oficialment la seva mort, però de molts d’altres, no. (uns trenta mil). Se’ls donava per desapareguts, però tothom sabia que també havien mort. Hi havia nens que havien perdut pare i mare. Molts d’aquests nens foren adoptats per altres persones, generalment addictes a la dictadura. Això es féu en secret, per evitar que els seus familiars se n’assabentessin i els reclamessin.
Torna la democràcia. Les àvies dels desapareguts s’organitzen i ,des de la Plaça de Maig de Buenos Aires, fan sentir la seva protesta i reclamació a tot el món. Porten al coll les fotos dels seus néts. Se les coneix com les mares i àvies de la plaça de Maig. Matilde n’és una d’elles. Havia perdut la seva filla i el seu gendre, assassinats pels dictadors i, a més, Carla, la seva néta havia desaparegut quan era encara molt petita. Com les altres mares i àvies, porta la foto de la nena penjada al coll. Ara tindria 11 anys.
Carla Artés vivia amb els pares adoptius, amb un nom canviat. No recordava els seus pares vertaders. A vegades tenia malsons, que més endavant relacionà amb quan va estar a la presó amb la mare... Tenia, però, una foto de quan era petita, molt semblant a la que mostrava aquella àvia que sortia a la TV.
Matilde, l’àvia, no s’estava quieta. Aconseguí fotos de la néta de les escoles on havia anat, connectà amb la policia, que va localitzar la nena i va detenir els que l’havien adoptat fraudulentament.
(informació extreta Suplement de La Vanguardia 6 abril 1997)