02. Estefania de Requesens (~ 1505 - 1549)

Estefania de Requesens i Roís de Liori

Aristòcrata catalana que va viure uns anys a la cort castellana de l'emperador Carles V (1500-1558) en uns temps en què els territoris dels Habsburg, als quals estava associada Catalunya, constituïen un gran imperi europeu que es va estendre aviat per Amèrica i Àsia. Pel seu matrimoni, Estefania va viure el poder de molt a prop, des dels passadissos del palau i les cambres de l’emperadriu, Isabel de Portugal (1503-1539). Però aquesta situació de privilegi no va evitar-li patiments ben humans, com el sentiment de solitud, l’enyorament produït per la llunyania de les persones estimades o el dolor insuportable provocat per la mort dels fills. Perquè li servien de consol, i perquè al Renaixement s’havia posat de moda el gènere epistolar, Estefania va començar a escriure cartes a la seva mare, que des de Barcelona i València portava els negocis de la família. Aquesta correspondència, escrita en català, és un testimoni de la llengua del segle XVI, quan la noblesa catalana ja s'havia castellanitzat força.

Estefania pertanyia al llinatge dels Requesens, una de les famílies catalanes més riques i influents políticament dels segles XV, XVI i XVII. El seu pare, Lluís de Requesens i Joan de Soler, baró de Castellvell i comte de Palamós, va exercir el càrrec de governador general de Catalunya, com ho havien fet alguns dels seus avantpassats. La seva mare, Hipòlita Roís de Liori i de Montcada, era d'origen valencià i va casar-se amb el seu pare quan aquest s’havia quedat vidu amb tres fills. A més d'Estefania, Hipòlita i Lluís van tenir un altre fill, que va morir de petitet. Tal i com els corresponia, Estefania i els seus germanastres van ser educats amb rectitud, obedients als valors de l’ordre, el respecte, la moralitat estricta i el profund sentiment religiós.

El 1519, quan Estefania era una adolescent rossa i d’ulls blaus, va conèixer el seu futur marit gràcies a la rellevància de la seva família i a l’epidèmia de pesta que planava aleshores per Barcelona. Aquell any, l’emperador Carles havia vingut de visita a Catalunya i, com que no podia instal·lar-se a la capital catalana, es va hostatjar a Molins de Rei, al palau de la família Requesens. L’acompanyava el seu home de confiança, un aristòcrata que es deia Juan de Zúñiga y Avellaneda (? -1546), amb el qual els Requesens no van dubtar a concertar el matrimoni d’Estefania.

El casament es va celebrar el 1526, quan Estefania tenia entre 18 i 25 anys. Segons el contracte matrimonial, ell aportava una quantitat considerable de diners, ella moltes possessions: Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Andreu d’Aigües Tortes, àlies de la Barca, Sant Vicenç de Castellbisbal, Molins de Rei, etc. Els primers anys de matrimoni van viure a Barcelona i Estefania va començar a tenir fills, que era l'objectiu principal dels contractes matrimonials. La primera nena va néixer el 1527, però va morir ben aviat. La pobra Estefania va parir deu vegades més, havent de suportar el dolor de veure morir de molt petits la majoria dels seus fills. Només quatre, tres nois i una noia, van arribar a adults.

La vinculació de Juan de Zúñiga a la cort de l'emperador va començar a marcar la vida d'Estefania de seguit. El 1529, després de tres anys de matrimoni i amb un fill d'un any, el marit va haver de deixar la família per viatjar per Europa amb el seguici de l’emperador. Juan de Zúñiga torna a casa el 1533, però l’any següent s’emporta la dona i el fill a Castella, a viure a la cort.

Estefania va abandonar la seva terra, la casa on havia viscut sempre i la seva mare per viure en diverses ciutats (Madrid, Toledo, Valladolid, Burgos...) d'un país que sentia estranger. El càrrec que ocupava a la cort el seu marit, que el 1535 va ser nomenat preceptor del futur Felip II (1527-1598), aleshores un nen de 8 anys, li va fer merèixer la confiança dels emperadors. El seu fill gran Lluís de Requesens i de Zúñiga (1528-1576), a qui van canviar l'ordre dels cognoms per conservar el gentilici dels Requesens, amb set anyets seria company de jocs i d'estudi del príncep i amb el temps esdevindria un alt funcionari reial.

L'estada d'Estefania a Castella va durar fins a la mort del seu marit, que va tenir lloc el 1546. Amb poc més de quaranta anys, i amb els fills ja grans, Estefania va decidir tornar a Barcelona, on va morir tres anys més tard. Durant els anys que va viure separada de la seva mare Hipòlita, Estefania va mantenir-hi el contacte a través de les cartes, que li devien fer més tolerable l’enyorament i li devien fer proper el seu amor i suport. Se’ns n’han conservat unes 90, que van ser escrites entre els anys 1533 i 1540. Amb els formulismes propis de l’època però amb un estil viu, Estefania explica a la seva mare coses de la seva situació personal, de la salut del marit (que patia de gota) i dels seus fills. Però també li parla dels assumptes de la cort, dels esdeveniments polítics i de la vida quotidiana de la noblesa. Així, desfilen per les cartes referències a la celebració de corts, a les campanyes de guerra de l’emperador, a les repercussions de la reforma protestant que havia iniciat Martín Luter el 1517, a les xafarderies, als casaments o a les modes que corrien llavors pel palau…