CERCADOR DE MICROBIS

Aquest gran bacteriòleg alemany neix a Clausthal-Zellerfeld i estudia a la Universitat de Göttingen . El 1870, comença la guerra franco-prusiana. No és admès com a soldat per miop i voluntàriament exerceix de cirurgià militar. En aquesta guerra va morir el fill de Pasteur i va exacerbar els sentiments patriòtics i de rivalitat també dels dos científics

Descobriment del bacil del carboncle, el primer microbi descobert causant de malaltia

En acabar la guerra, exerceix en un poble de Polònia, que llavors formava part del Reich. Té una bona clientela gràcies al caràcter extravertit i a la seva perícia. Més tard obté la plaça de metge rural a Wollstein, una població de 4.000 habitants. Aquí munta un laboratori, a casa mateix, amb un material antiquat, una incubadora construïda per ell mateix amb una vella estufa. Arrencant temps a la son i renunciant a ampliar la clientela, emprèn una tossuda lluita contra les infeccions. Busca i descobreix el germen del carboncle (bacil de l'àntrax) -malaltia dels ramats i pastors- que és converteix en el primer microbi descobert causant d’una determinada malaltia.

Model d’altres descobriments

L’estudi és tan sistemàtic i acurat que serveix de model i doctrina per a altres descobriments microbians. Extreu sang d’animals malalts. L’examina al microscopi i descobreix uns bastonets (bacils). Els injecta en un animal sa que mor en poc temps i troba la seva sang i ganglis envaïts pels bacils.

Sistematitza les seves descobertes:

• • Els gèrmens han de ser presentes en els malalts

  • Capaços d’infectar un animal sa.

Koch segueix fent-se preguntes i hi busca resposta.

Busca resposta a les preguntes que es fa

Estan vius aquests bastonets? Si és multipliquen, és que estan vius. Elabora un brou de cultiu amb humor vitri d'ull de bou, hi sembra sang amb bastonets i ho posa a la incubadora. Efectivament, al cap de poques hores els bastonets s’han multiplicat formant el que se'n dir una colònia microbiana que anava creixent.

Com resisteixen al fred? A l’hivern, els microbis s’encapsulen i resisteixen el fred, a la primavera tornen a infectar les pastures. Ho comprova exposant els microbis al fred i veient com es formen càpsules o espores.

Per què hi ha “camps maleïts” on mor més bestiar? En els camps maleïts resulta que s’hi ha enterrat animals morts de carboncle. Per evitar el contagi, s’han d’incinerar els animals morts per la malaltia o enterrar-los profundament.

No té pressa en fer-ho públic. En vol estar ben segur. Finalment ho exposa davant dos catedràtics de la Universitat de Breslau que resten impressionats per la magnitud i transcendència del treball de Koch. El proposen com a membre de l’Institut Imperial de la Salut de Breslau.

El bacil de la tuberculosi o “de Koch”

Koch no s’adorm en l’èxit i ja està investigant la causa de la malaltia més mortífera (causa morts a milions): la tuberculosi. Ho fa en secret ja que no vol fer el ridícul. El 1882, descobreix el bacil de la tuberculosi que és comença a dir “de Koch”: és més petit que el del carboncle, més difícil de tenyir (utilitza un colorant tèxtil), i es necessita un microscopi amb lent d’immersió en oli. Per acabar-ho d’adobar, el creixement, i per tant la manifestació de la malaltia, triga mesos. També descobreix que el contagi és per l’aire: per la tos dels tuberculosos.

Buscant altres gèrmens

El 1884, viatja a Egipte i l'Índia a la recerca del germen del còlera i la manera com es contagia d’aquesta malaltia. Descobreix el bacil en forma de coma d’aquesta infecció digestiva i que és propaga per l’aigua, ja que comprova la seva presència en els pous d’aigua. Més tard va a l’Àfrica a investigar el paludisme i la malaltia de la son.

Un fracàs entre molts èxits

Aquesta carrera d’èxits té, però, un moment de fracàs. Intenta una vacuna per a la tuberculosi, la tuberculina, però resulta que no només no evita la malaltia sinó que pot contagiar-la. La pressió del govern, que busca el prestigi científic en competència amb França, li juga una mala passada. La tuberculina en canvi serveix per diagnosticar la malaltia.

El seu prestigi, però, resisteix el fracàs i el 1891 és nomenat director de l’Institut Koch de Malalties Infeccioses. El 1905, rep el Premi Nobel de Medicina.

Mor a Baden-Baden el 1920.