6. Els homes que pinten coves

(Els Cromanyons)

Fa uns 15.000 anys, a la cova d’ Altamira, un vell està en plena activitat i en una postura gens còmode. Està pintant els cèlebres bisons al sostre d’aquesta cova. Amb els dits i amb molta cura, escampa una pintura feta de greix i pols roja (mineral de ferro). Abans havia dibuixat el perfil amb negre. Són unes pintures precioses que potser no hauria pogut fer si abans aquest bruixot no s’hagués pres una infusió al·lucinògena... És la Capella Sixtina de l’art rupestre, com se la va batejar, comparant aquestes pintures amb les de Rafael. És una exageració, però crida l’atenció el realisme d’aquestes figures. En realitat, la cova sí que feia de capella, ja que s’hi feien celebracions màgiques i religioses.

Els Cromanyó són com nosaltres. Una mica més alts i menys robustos que els neandertals. Són agricultors i s’estableixen en poblats. Són els que varen prosseguir la població o colonització. Sembla que varen passar a Amèrica a través de l’ estret de Bering que segurament encara no estava inundat.

Varen exterminar als neandertals? Varen conviure cada un per separat, però hom pensa que no varen barallar-se. Els neandertals varen anar extingint-se lentament. Una narració, però, ens explica com efectivament varen guerrejar o almenys varen intentar fer-ho. Els cromanyons d’un poblet veien amb aprensió com un grup de neandertals es preparaven per assaltar-los,. Quan els dos bàndols estan enfront un de l’ altre i a punt per envestir el contrari, un jove neandertal increpa el seu pare, el cap de la tribu demanant conviure en pau amb els Cromanyó, una noia dels quals era la seva estimada. Sorpresa i enuig davant la rebel·lia, però al final s’imposa la pau. (José L. Arsuaga. Los aborígenes. RBA Libros SA,Barcelona 2002).

Altamira es troba prop del bonic poble de Santillana del Mar (Santander). Marcelino de Santuola, el 1879, passeja per la zona amb una filla seva, entren en la cova i la nena travessa un estret passadís i arriba a una sala gran. Hi veu animals dibuixats i crida el seu pare. Aquest, meravellat, veu unes pintures magnífiques d’animals, alguns dels quals ja no existeixen, per la qual cosa deuen ser molt antigues. Són animals de clima fred, de mida grossa, individuals, no formant escenes de cacera: senglars, bisons, cavalls, cérvols. Els colors són el vermell, groc, rogenc, violaci, ocre, negre entre uns contorns negres, inicialment fets amb burí. En coves d’altres llocs, hi ha escenes de caça, danses. És poden veure armes, vestits i joies de l’època.