06. Jaume Balmes

Afany de saber i senyD’intel·ligència precoç, té moltes ganes de saber. Malgrat no tenir bona salut i un temperament reservat, té qualitats com l’equanimitat i el seny, que el fan ideal per resoldre conflictes.

Amb una beca del bisbat, va a la Universitat de Cervera, l’única de Catalunya en aquella època, després de la política repressiva contra les universitats catalanes imposada per Felip V.

Als 23 anys és sacerdot. Per dedicar-se a l’estudi necessita assegurar-se un sou. Es presenta a unes oposicions que li són robades. També a una canongia de Vic, que tampoc li donen. Però la seva capacitat la demostra ensenyant des de Metafísica fins a regentar durant quatre anys una càtedra de matemàtiques.

Època agitada

Barcelona té llavors 160.000 habitants i encara no hi ha la gran empenta de la industrialització, però comença a industrialitzar-se. Políticament no és una època fàcil. Acabada la Guerra de la Independència amb Napoleó, comença una guerra civil, la carlina: una disputa entre dues branques borbòniques, amb transfons ideològic. Els carlins són tradicionalistes, els cristins més liberals. Balmes vol marxar de Vic, que sofreix els efectes de la guerra i, com a sacerdot de la comarca de Vic, és partidari de la tradició.

A Barcelona es dedica al periodisme, que no abandonarà en tota la seva curta vida, i en el qual demostra gran sagacitat per diagnosticar els problemes de la societat i seny per trobar-hi solució. Escriu, entre altres coses, El protestantismo comparado con el catolicisme.

Estada a Madrid

A Madrid té fama pels seus escrits i, després d’un viatge per Paris i Londres, el 1844 s’estableix a Madrid. Té el propòsit de resoldre el problema dinàstic entre carlins i cristins amb el matrimoni de les dues branques borbòniques. Crea el setmanari El Pensamiento de la Nación.

Filòsof

En filosofia es considera un precursor de la neoescolàstica, és a dir, de la posada al dia de l’ideari tradicional de l’església catòlica. S’oposa el positivisme i a l’idealisme alemany: rectifica el “penso doncs existeixo” en sentit realista ja que creu que Descartes obre la porta a l’idealisme.

Vol reconciliar l’empirisme (fonamentat en la percepció de la realitat) i el racionalisme (fonamentat en la raó), el real i l’ideal, la raó i l’acció. Té punts d’acord amb l’Escola Escocesa, dita del sentit comú. S’interessa per la filosofia política.

Entre les seves publicacions destaca Contra un escéptico(1841), El Criterio (1845) Filosofia fonamental (1848). El criterio va ser un llibre molt llegit per gent jove ja que dóna pautes per orientar-se per la vida i tenir claredat d’idees.

Mor jove, als 38 anys. Balmes va ser una persona molt intel·ligent i amb ganes de fer el bé i solucionar problemes que enfocava amb saviesa i sentit comú en el marc d’un pensament conservador. Si no va tenir més èxit en les seves activitats i intervencions no va ser per manca d’esforç i clarividència per part seva.

Bibliografia:

Carles Soldevila, Figures de Catalunya. Barcelona, 1955