02. Ramon Berenguer III

El fill de Cap d’Estopa, hàbil política matrimonial

Ramón Berenguer III, té 15 anys quan succeeix el seu oncle Berenguer Ramon II, el fratricida. Primer es casà amb una filla del noble castellà conegut com El Cid la qual cosa li valgué el senyoriu sobre València que resultà molt útil més tard a Jaume I per a la seva conquesta. Vidu, es casà amb Almodis (una Almodis diferent de la de l’època d’Ermesenda). Morta també Almodis, es casa amb Dolça de Provença, filla del Comte de Provença, el 1112. Amb el primer casament prepara la política d’expansió peninsular dels seus descendents. Amb aquest últim casament comença el domini català sobre la Provença i l’agermanament amb la cultura occitana provençal, trovadoresca i refinada.

El domini occità no és fàcil. Els comtes de Tolosa no veuen amb bons ulls les pretensions del català. Carcassona és objecte de disputes i rebel·lions. Ramon Berenguer és hàbil i acaba pactant amb els comtes de Tolosa el domini compartit d’Occitània. Aquest somni occità però s’acabarà amb la derrota de Pere I a la Batalla de Muret.

Un guerrer romàntic

Al costat de la Catedral de Barcelona hi ha la plaça de Ramon Berenguer el Gran amb una magnífica estàtua eqüestre de l’escultor Josep Llimona que representa el nostre rei. I és que Ramón Berenguer fou també un valent guerrer.

Participa en la croada dels pisans sobre les Illes Balears. Fins a mitjans del s XI els pirates àrabs dominen el Mediterrani amb contínues incursions a les nostres costes. El seu refugi són les Illes Balears. Els rics pisans (de l’italiana Pisa), molestos també amb els pirates organitzen una croada contra els àrabs. A Sant Feliu de Guíxols proposen al comte barceloní el comanament de l’expedició. Aquest accepta i una flota parteix de Salou el 1114 i expulsa els àrabs de Mallorca, després d’un setge de 8 mesos, i Eivissa. Els islàmics demanen ajut als almohades que ataquen Catalunya fins a les portes de Barcelona, la qual cosa obliga el Comte a tornar a la península. Mallorca, de moment es perd, fins a la conquesta definitiva per part de Jaume I.

Ramón Berenguer va a Itàlia i aconsegueix que el Papa proclami la croada per la conquesta de Tarragona i Tortosa, el que s’anomenarà la Catalunya Nova; Lleida aleshores també era una ciutat musulmana. Ramón Berenguer restableix la seu episcopal de Tarragona i aconsegueix fer tributària a Tortosa. El 1106 havia conquerit Balaguer, apropant-se aixi a Lleida. Aquesta ciutat és cobejada també pel rei d’Aragó Alfons I el Batallador, amb el qual Ramon Berenguer manté unes relacions difícils però fermes.

Ramon Berenguer III assenyala el camí als seus successors

Així que aquest valent comte té també una visió clara del que ha de ser Catalunya. Pel Nord, Occitània obre les portes a una cultura refinada i germana. A la Península, segueix la reconquesta de Catalunya que acabarà el seu fill, Ramón Berenguer IV amb les conquestes de Tortosa i Lleida i també influeix en València i Aragó, preparant la unió amb Aragò que consumarà el seu fill amb el matrimoni amb Peronella, la filla de Ramir II el monjo i l’annexió de les Illes i València que assolirà Jaume I. I tot aixó en una època gens fàcil, en la que els almoràvits no el deixen tranquil i fins i tot el vencen el 1124 a Corbins.

Ramon Berenguer protegeix els ordes militars i es fa de l’orde del Temple (Templari). Poc després se sent morir i demana que el portin a l’hospital dels pobres on mor cristianament. És enterrat a Ripoll.

BIBLIOGRAFIA

Soldevila, Carles. Figures de Catalunya. AEDOS Barcelona

Ferran Soldevila. Història de Catalunya. Tom 3. Salvat, Barcelona 1998