05. El carbó i el gas
Origen del carbó mineralFa molts anys hi havia selves immenses en zones pantanoses. Quan morien els vegetals, queien al pantà i eren sepultats per la terra i roques que portaven les aigües i es sedimentaven sobre els vegetals morts.
Després tornava a créixer una altra selva sobre la qual es repetia el mateix procés.
Així varen constituir-se capes o estrats profunds de vegetals morts. Amb l’escalfor de la terra i la pressió dels sediments que els esclafaven, els troncs s’anaren transformant en pedra: carbó-pedra.
Les mines de carbó solen fer-se i aprofitar-se perforant la superfície de la terra i mitjançant galeries que van paral·leles als filons de carbó.
El treball a les mines és molt dur. I a més, perillós. Hi ha el perill d’ensorrament i també d’explosió d’un gas que l’ulla o carbó pedra produeix, que es diu grisú. Per il·luminar la mina es portaven làmpades o espelmes que, en encendre-les podien provocar una explosió, si hi havia aquest gas. Davy va inventar una làmpada de seguretat. Una tela metàl·lica envoltava la flama i impedia que sortís i encengués el grisú. Quan la flama augmentava era senyal que el gas assassí estava prop.
Combustible
Moltes màquines utilitzaven el carbó com a combustible: les màquines de tren, els vaixells, moltes màquines industrials...
També hi havia, i encara hi ha, estufes, brasers i cuines de carbó.
Fàbrica de gas
El gas es fabricava fent cremar carbó de pedra en un recipient (llums de gas). Una fàbrica de gas tenia dos pisos: En el de baix els obrers posen carbó a les calderes. Aquest carbó desprèn gas que es recull en alambins (els tubs cargolats del pis superior) i es fa circular per uns tubs fins als llums.
La llum de gas fou la forma d’il·luminació de les cases i de les ciutats en temps dels nostres besavis. Hi havia uns funcionaris encarregats d‘encendre el gas. Primer donaven el gas fent girar una clau, com ara en les cuines de gas i després encenien la làmpada amb una metxa). Al principi, però, foren freqüents les explosions!
El gas avui. També començaren a aparèixer les cuines de gas. Actualment hi ha cuines, calefaccions i escalfadors de gas.
S’utilitzen dos tipus de gas: el gas ciutat que ens arriba com l’aigua a través de canonades subterrànies des de la fàbrica de gas i el butà que està comprimit en bombones que es porten a les cases.
Hi ha bosses subterrànies de gas a Algèria i altres països: és el gas natural, que es transporta per canonades- com el petroli- fins al lloc d’utilització. Moltes cuines i calefaccions dels habitatges funcionen amb gas natural.