6. Salvador Dalí

El seu pare és notari de Figueres i s’adona del talent de Salvador pel dibuix i la pintura ja des de petit i no escatima recursos per donar-li una bona formació. L’envia a Madrid on estudia a la Real Academia de San Carlos i fa vida d’estudiant a la Residencia de Estudiantes on coneix el poeta Federico Garcia Lorca i el cineasta Buñuel amb els que més endavant col·laborarà.Des de petit té una forta personalitat que el fa crític amb quasi tot, començant per la família i els professors. L’expulsen de la Real Acadèmia perquè es nega a ser examinat per dos professors «que no en saben tant com ell». També l’art i els artistes. A Barcelona es familiaritza amb els moviments d’avantguarda. A París l’any 1929 connecta amb el surrealisme, un corrent influït per la psicoanàlisi, que intenta expressar l’inconscient, els somnis... Dalí pinta uns rellotges tous per simbolitzar el subjectivisme del temps (oposats als rellotges durs que simbolitzen la rigidesa del món tecnològic), una estàtua d’una dona amb calaixos per tot el cos vol expressar els móns diversos i oposats, impenetrables, de la guerra civil.. El desig és un cavall alat sortint d’un xiprer...Utilitza elements de l’entorn fora de context: petxines, pedres, núvols amb el seu simbolisme.

Però Dalí no és conformista i el 1934 és expulsat també del moviment surrealista...

Gala

A París i en els àmbits surrealistes coneix Gala Diakonova, una russa deu anys més gran que ell, casada amb el poeta Paul Éluard, que esdevindrà la seva mussa, model i la seva dona i a la que estimarà tota la vida. Gala també organitza l’economia de Dalí i esdevé l’ancoratge que necessita per tocar de peus a terra.

S’ha dit de tot de la relació de Dalí i Gala. Pi de Cabanyes diu que és una amor trobadoresc, és a dir volgudament irrealitzat... A la tomba del Castell de Púbol on està enterrada Gala hi havia lloc per Dalí i estava previst que els seus cossos es donessin la mà

1934 Estats Units

Europa esdevé convulsa políticament per l’agressió alemanya prèvia a la Segona Guerra mundial i Dalí i Gala van a Nova York on el pintor triomfa. Molts particulars i museus li compren obres. Dalí té un gran respecte pel realisme clàssic, reconeix a Sert com el seu mestre i n’imita el barroquisme i l’exhuberància. És detallista com en els quadres de barres de pa en cistells que es poden veure al Museu Dalí. A Amèrica influeix en la moda i la publicitat i dissenya el vestuari i decorats de ballet.

1948. Torna a la seva terra, l’Empordà

S’estableix a la petita illa de Port Lligat davant de Cadaqués. El paisatge de l’Empordà és una constant del fons dels seus quadres (platges de sorra i sol, perspectives llunyanes, xiprers). També el paisatge petri i fantasmagòric del Cap de Creus constitueix el fons d’alguns quadres. Pinta temes religiosos com La Madona de Port Lligat(1945), El Crist de Sant Joan de la Creu(1950), La cena (1955)

Segueix l’actualitat també científica. Integra avenços científics i tècnics a la seva obra, des d’esbossos de mecànica tipus Leonardo, fins a l’ADN o l’holograma.

El paisatge del Cap de Creus l’exalta. El rinoceront, el camell, la dona morta són noms que els pescadors donen a les roques. Dalí,en el que en diu metamorfosi paranoica, transforma les pedres en objectes coneguts. Li va agradar saber que Gaudí s’havia inspirat en el rocam del Cap de Creus.

Les cases de Dalí. Port Lligat

Era una barraca de pescadors que Dalí va decorar i ampliar a mesura de les seves necessitats. És el seu habitatge, l’estudi del pintor, el lloc on ell i Gala reben les nombroses visites, on celebren festes...Hi ha objectes que l’acompanyen tota la vida: els miralls i les finestres emmarquen la badia. Hi ha enganyatalls, animals dissecats, semprevives. En els quadres també hi ha objectes sols, pedres, petxines, netejats per la tramuntana...

Com si fossin les cúpules, uns grans ous – símbols de la fecunditat i la vida- rematen les casetes, com també més endavant les torres del museu.

Més endavant compra el vell Castell de Púbol i el regala a Gala. Aquesta mor l’any 1982. Dalí la sobreviurà set anys. És nomenat Marqués de Púbol, cosa que, segons Pi de Cabanyes, encaixa en la mentalitat de cavaller medieval que té Dalí. També hi encaixa el seu amor trovadoresc per Gala i fins i tot la seva reverència per la monarquia...

Domina els mecanismes de la cultura de masses

Les seves postes en escena davant els periodistes i el públic en general són estrambòtiques i espectaculars : els vestits, els barrets (un dia es presenta amb una truita a la francesa sobre el cap), la barretina i espardenyes de pagès. Les controvèrsies que es munta també formen part de l’estratègia per cridar l’atenció.

Segons Lluís Racionero fa publicitat de la seva persona però no mercadeja amb la pintura com fan d’altres, multiplicant el nombre d’obres. Segons aquest escriptor cap dels grans mestres ha pintat més de mitja dotzena de quadres a l’any.

Polifacètic

A més de pintar, és dissenyador de joies, publicista, crític. Col·labora amb modistes, músics, dissenya vestuari i decorats de ballet. Editors importants li encarreguen que il·lustri obres cèlebres com l’Odissea. Col·labora també amb arquitectes, científics, demostrant una desbordant creativitat.. També fa poemes i escriu una autobiografia: La vida secreta, un diari 1919-20, una novel·la... També creu en el futur de la fotografia i el cine. Fa cinema amb Buñuel: Un chien andalou, L’Âge d’or en un fotograma famós del qual hi ha quatre bisbes asseguts a una roca del Cap de Creus.