01. Calendari de pedres

Cada matí el Sol surt per un lloc (Est, Orient = orior –del llatí–: naixement) i cada vespre es pon per un lloc oposat (Oest, Occident = occir –del llatí–: matar, morir). Durant el dia descriu una trajectòria ascendent fins a un màxim, el Zenit, i després una de descendent fins a la posta. A l’estiu el zenit arriba al màxim d’alt. La trajectòria solar és llarga i fa més calor. A l’hivern el zenit arriba al màxim de baix. La trajectòria solar és més curta i el Sol escalfa menys. Així que el Sol va canviant de lloc al llarg del dia i també al llarg de l’any. Per això la direcció d’un raig al llustrejar ens pot indicar força exactament el dia que som.

Això ho podem observar millor en un lloc obert, com una muntanya o una gran explanada. Això també ho sabien els homes des de feia molts anys i moltes altres coses del mateix Sol i dels altres estels. A les diferents civilitzacions d ela història, hi havia uns homes que en sabien molt, eren els sacerdots.

Stonehenge, Wiltshire (Anglaterra) és un magnífic monument megalític (mega = grans, lítics = pedres) de l’Edat de Bronze, construït en diferents fases des d’uns 1.500 anys a.C. Una anella de 30 metres de diàmetre d’enormes monòlits de pedra, que quasi es toquen uns als altres, un altre cercle interior de pedres blavoses i dos grups més de pedres en forma de ferradura. És un temple una mica misteriós.

“Aquest matí els primers raigs del Sol ixent penetren per les escletxes i un d’ells va a parar exactament sobre un nínxol. El Druïda, sacerdot dels celtes que habiten ara aquests paratges, somriu. Sap que és el 21 de juny, el dia més llarg de l’any. És el senyal, murmura. Es dirigeix al Palau i demana audiència al Rei. Li diu que els astres confirmen que el perill és imminent...”

Stonehenge a més d’un monument és un observatori astronòmic i un lloc d’endevinació.

Els humans des de molt antic estan interessats a tenir un calendari, quelcom que l’indiqui el pas dels dies. El conreu de cereals requereix un calendari. Les gaseles, els búfals no hi eren sempre. Arribaven en determinades èpoques, quan creixia l’herba i emigraven quan el menjar s’acabava amb el fred.

Per sort tenim una unitat clara, el dia. Des que surt el sol fins que torna a sortir l’endemà. Aviat també es va tenir el mes lunar, anava d’una lluna nova a una altra (27 dies, 13 hores...). L’any babilònic consta de 360 dies, que es dividien per 12 mesos amb alguns reajustaments. Aviat també el dia es dividí en hores i aquestes en minuts. I també algú inventà el rellotge solar, clavant un tros de canya a terra i dividint el cercle en 24 hores...

L’astronomia és una ciència en què es basen moltes altres (matemàtiques, geometria....), que tracta dels astres, dels seus moviments, grandària, llunyania...

L’astronomia ens informa dels moviments periòdics de la Terra, la Lluna i el Sol, i els altres planetes. Gràcies a l’exactitud d’aquests moviments, podem establir unitats de temps (dia, setmana, mesos, any), o les estacions, i l’elaboració d’un rellotge i un calendari.

Va néixer barrejada amb l’astrologia, que no es cap ciència, sinó una creença sense base científica que vincula la vida de les persones i de les col·lectivitats amb els moviments dels astres.