Una aproximació a Kieran Egan
(Kieran Egan)
REVALORITZACIÓ DE LA IMAGINACIÓ I DE LA NARRATIVA: LES PROPOSTES DE KIERAN EGAN
RESUM
En aquest article es fa una anàlisi de la concepció educativa de Kieran Egan, segons el qual cada forma de comprensió deriva de l’adquisició d’un instrument lingüístic fins al punt que estableix diferents estrats i instruments: llenguatge corporal, llenguatge oral, llenguatge escrit, llenguatge abstracte i llenguatge irònic. Endemés, Egan critica l’excés de racionalisme i l’oblit del paper de la imaginació, especialment important en la ment infantil. D’acord amb aquests antecedents, estableix diferents tipus de narracions i de comprensió que són cabdals per a l’educació: somàtica, mítica, romàntica, filosòfica i irònica.
PARAULES CLAU: teoria de l’educació, psicologia de l’educació, llenguatge, imaginació, comprensió, narrativa.
ABSTRACT
This article analyzes Kieran Egan’s educational conception, who considers that each form of understanding comes from the acquisition of a linguistic tool, and in this sense he establishes different levels and tools: body language, oral language, written language, abstract language and ironic language. Moreover, he criticizes the excess of rationalism and the forgotten role of imagination, which is particularly important in children’s mind. In accordance with all this, Egan sets different types of accounts and understandings that are essential to education: somatic, mythical, romantic, philosophical and ironic.
KEY WORDS: theory of education, psychology of education, language, imagination, understanding, narrative.
Revista Catalana de Pedagogia [Societat Catalana de Pedagogia] Vol. 3(2004), p. 313-329
Fa poc vaig tenir l’oportunitat de veure les programacions de joves professors d’història a primària i ESO. L’escola era prestigiosa. L’equip de socials es considerava molt competent: havien fet bé la carrera i havien tingut una bona formació didàctica en les noves teories de la reforma... La programació era molt semblant als llibres de batxillerat... Es descrivia com era la societat en les diferents èpoques amb tota la seva complexitat, profusió de documents, dades numèriques, explicacions multicausals... És a dir, un apropament científic a la història, segurament el més proper a la veritat històrica, però de molt difícil digestió per part de nens i preadolescents. Aquestes reflexions encara serien més dures si ens referíssim a matèries dites «de ciències». Si bé Bruner va afirmar que es pot ensenyar tot a un nen, si es fa bé, l’última part de la frase exigeix un gran nivell didàctic en professors i autors.
Si tens la impressió que l’ensenyament actual és massa abstracte, que als alumnes se’ls exigeix un esforç excessiu, el qual supera les possibilitats d’una majoria i és una de les causes principals del fracàs escolar, segueix llegint aquest article i sobretot llegeix les obres de Kieran Egan.