La millor novel·la de cavalleries

La novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc

“Por su estilo es éste el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros y duermen en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen”.

Això escriu Cervantes en el cap VI del Quixot sobre el “Tirant lo Blanc” de Joanot Martorell. Què té aquest llibre i qui és el seu autor?

Tirant lo Blanc és una novel·la de cavalleries, gènere de moda en el el s XV. Tirant és un cavaller bretó que a Anglaterra es consagra com el millor i més valent en diferents torneigs i com tots els cavallers famosos emprèn diferents aventures... Succeeix que els turcs envaeixen l’imperi bizantí i Tirant és cridat a comandar l’exèrcit que emprèn la reconquesta de l’ imperi... Mentrestant s’enamora de Carmesina, la filla de l’Emperador... El paral·lelisme amb Roger de Flor, cap dels Almogàvers, és força evident.

Aquesta novel·la és la típica novel·la cavalleresca amb desafiaments, batalles, heroïcitats, amors... El que la distingeix de les altres, i és el que recalca Cervantes, és que l’heroi és un ésser humà, amb les necessitats de tothom, amb la seva manera de ser, amb els seus amics i amors... A diferència també dels altres llibres de cavalleries tan seriosos i exagerats, aquest explica fets divertits amb sentit de l’ humor, és riu una mica dels cavallers i prínceps, ressaltant a més de les seves qualitats, també els seus defectes i equivocacions...Per això és un llibre modern, més realista dins la fantasia dels llibres cavallerescs...

Un cavaller bel·licós

Joanot Martorell (1413-1468) nasqué a Gandía (País Valencià) d’una família de la noblesa mitjana. És contemporani del rei Alfons el Magnànim.

Les famílies de la noblesa mitjana solien tenir terres i una casa (palau). Els cavallers es dedicaven a explotar les seves possessions i participaven també en fets d’armes al costat del Rei. Joanot és un cavaller bel·licós. Un seu cosí Joan de Montpalau ha deshonrat a la seva germana Damiata i es nega a casar- s’ hi; Joanot el desafia a batalla a ultrança (és a dir, a mort). Buscant un jutge va a Anglaterra i freqüenta la cort de Enric VI Lancàster, que accepta ser jutge del desafiament. Finalment la reina catalana Maria, en absència d’Alfons, que és a Nàpols, s’oposa al combat, ja que no li agraden les baralles entre els seus súbdits.

Joanot torna a València i intervé en diverses lluites i desafiaments. També viatja a Portugal per afers de negocis. Un altra desafiament a ultrança és amb Gonçalvo d’Híjar, però tampoc es realitza per intervenció del rei de Navarra.

També va a Nàpols on té un plet.

Emparenta amb el també cavaller i poeta, Àusias March, que es casa amb la seva germana, Isabel Martorell.

Mor el 1468, als 55 anys.

Un escriptor modern que recrea herois humans

Martorell comença el Tirant quan te ja 50 anys. Quan mor, continua la novel·la Martí Joan de Galba. El llibre s’imprimeix a València el 1490.

Com és que l’autor d’aquest llibre divertit i ple de gràcia és un cavaller que sembla més aviat buscaraons i fins i tot violent? És Joanot Martorell un home contradictori, amb dues personalitats? El que podem dir és que és un tipus força habitual entre la petita noblesa de l’època. Acaba l’edat Mitjana, comença el Renaixement, acaba l’època dels cavallers, els homes del Renaixement descobreixen la bellesa de les arts, de la poesia... Joanot, com el seu cunyat Àusias March, és un cavaller valent i violent i a la vegada escriu novel·la o poesia. Com a cavaller no hagués passat a la història, però sí que hi passa, i amb molt bona nota, com escriptor, una activitat que segurament desenvolupava per plaer.