02. Transfusions de sang

El 1818, el Dr. James Blundell, a l’Hospital de St. Thomas de Londres, va emprar les transfusions com a recurs per salvar les dones que es dessagnaven en el part. Les quatre primeres varen morir, però la cinquena se’n surt. Per què una sí i les altres no? es preguntà Blundell.

Els grups sanguinis

S’ha d’esperar a la descoberta dels grups sanguinis. El 1900 el metge austríac Karl Landsteiner, investigador de l’Institut d’Anatomia Patològica de Viena: barrejava mostres de sang, algunes barreges es coagulaven altres no. Per què?

De trenta barreges de la seva sang amb la de cinc col·legues dedueix que l’aglutinació (coagulació) de la sang depèn de la presencia, o absència, de dos antígens (aglutinògens) productors d’anticossos, a la superfície de l’hematies. Els antígens són anomenats A i B i donen lloc als grups A i B.

El grup A té també anticossos B i, per tant, no pot rebre sang d’un donant del grup B. El grup B té anticossos A i, per tant, no pot rebre sang d’un donant del grup A.

A més dels grups A i B, hi ha un grup que els té tots dos: el grup AB i no té anticossos A ni B. Així que pot rebre transfusions de tots els grups. Se’n diu Receptor Universal.

També n’hi ha que no tenen ni l’A ni el B. És el grup 0 (zero) i pot donar sang a tothom: és el Dador Universal. Landsteiner tenia aquest grup.

No li feren gaire cas i se n’anà a Estats Units a l’Institut Rockefeller. Però encara es produïa algun fracàs.

Més endavant, Levine i Stevenson atenien una dona que havia perdut molta sang en el part d’un fetus mort. Feren una transfusió de sang del mateix grup i malgrat això hi hagué coagulació. Sospitaren que es tractava d’un nou antigen. Durant l’embaràs la sang de la mare formava antígens contra la sang del fill que havia heretat un factor desconegut del pare. En rebre la sang materna els anticossos del fill reaccionaven violentament causant la mort d’aquest.

Els metges Karl Lansteiner (austríac) i Alexander Solomon (nord-americà) experimenten amb micos Macacus Rhesus i descobreixen un nou factor que en diuen Rh. Si es té, s’és un Rh+ (Rh positiu) i si no es té, s’és Rh-. (Rh negatiu).