04. Mafalda de Pulla-Calàbria

MAFALDA DE PULLA-CALÀBRIA, EL SENY I LA PRUDÈNCIA

Mafalda o Mahalda o Mahaut, segons la documentació, comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona, va néixer cap al 1059 o 1060 a Sicília, filla de la princesa longobarda Sikelgaita de Salern i el seu marit el noble normand Robert Guiscard d’Hauteville, duc de Pulla i Calàbria.

Les dates principals de la seva vida ballen sempre entre diversos anys, cosa normal quan ens situem en èpoques tan antigues. Tots els historiadors coincideixen, però que l’any 1078, quan tenia uns divuit anys, amb la intervenció del Papa, interessat en lligar matrimonialment els casals normands amb la noblesa mediterrània, la casen amb Ramon Berenguer II de Barcelona, conegut com el Cap d’Estopa, germà bessó de Berenguer Ramon II.

La família comtal catalana ja havia viscut, per motius d’herència, el tràgic assassinat de la mare dels bessons, la comtessa Almodis, a mans del seu fillastre Pere Ramon, fill primogènit del primer matrimoni del Comte Ramon Berenguer I. Quan morí aquest el 1076, el seu testament originà més rivalitats i turbulències perquè l’herència comtal anava a parar a tots dos bessons en règim de condomini i els problemes per limitar jurisdiccions o assignar la percepció de tributs no van ser fàcils de resoldre.

Mafalda, doncs, passa a integrar-se en una família on planava la tragèdia. I molt aviat es troba amb la mort de prop. Casada el 1078, prudentment retirada a la residència d’una cosina germana a Rodés d’Occitània, té el seu fill primogènit, el futur Ramon Berenguer III, el novembre del 1082 i, encara no havia passat un mes, ja era vídua: el seu marit Ramon Berenguer II havia estat assassinat prop de Gualba, quan es dirigia a Girona.

Ja aleshores la veu popular atribuí l’assassinat a ordres secretes del seu germà bessó, que ha passat a la història amb el malnom de El fratricida. Però mai no ha estat ben demostrada la seva responsabilitat i sembla que la vida del seu nebot nadó no va córrer cap perill ni quan va esdevenir-ne tutor. El cert és que Mafalda es trobà sola i sense recursos, va haver de demanar diners i vendre’s uns quants drets senyorials, i, sobretot, va haver de buscar un tutor per al seu fill i un altre marit per a ella. El 1083 prenia disposicions per assegurar l’herència de Carcassona i Rasés per al fill i, tornada a Catalunya, confia el nadó a la tutela del comte Guillem I de Cerdanya i després a la del seu cunyat Berenguer Ramon II.

Vers el 1085 es torna a casar –conservant, però, el títol de comtessa i firmant fins a les seves últimes aparicions com a comtessa vídua i mare de Ramon Berenguer- amb el vescomte Eimeric I de Narbona amb el qual sembla que tingué sis fills, que van tenir una bona relació amb el seu germanastre.

Mafalda no descuidà els drets del seu primer fill i amb l’ajuda de molts nobles aconseguí que el testament del seu sogre –que estipulava que l’hereu d’un dels bessons havia d’esperar la mort de l’altre bessó per heretar- fos reinterpretat de manera que el futur Ramon Berenguer III apareix associat al govern comtal ja des dels dotze anys. El 1097, Berenguer Ramon II el fratricida marxa en una expedició o peregrinació a Terra Santa on mor l’any següent; de manera que el primer fill de Mafalda, als quinze anys esdevé comte de Barcelona i inicia un mandat remarcable que el farà merèixer el sobrenom de El Gran.

Mafalda viu a Narbona fins el 1105 en que queda vídua per segona vegada. Llavors torna a Catalunya on ja governava el seu fill i es retira al convent de Sant Daniel de Girona, el qual havia dotat generosament i funda el monestir de