01 LA PESTA NEGRA A BARCELONA (1348)
HORROR A LES CIUTATS DE L'EDAT MITJANA
El maig de 1348, a la meitat del s XIV, arriba la pesta a Barcelona. Abans ja era a Girona procedent de França. És una pestilència- com en deien aleshores- provinent d’Àsia, per les rutes del comerç. Afecta sobretot a les ciutats on les condicions de la població no són bones des del punt de vista de la higiene, o de l’alimentació. Al conjunt d’Europa, la pesta causa uns 20 milions de morts, quasi la meitat de la població.
Una malaltia mortal que s’escampa ràpidament sembrant el terror
La paraula pesta vol dir que s’escampa i l’afegit de negra és perquè apareixen taques sangonoses a la pell d’un color fosc. També surten bonys sota l’aixella i altres llocs on avui sabem tenim ganglis limfàtics. Per això també se’n diu pesta bubònica (bubó = bony). En dos o tres dies, produeix la mort.
El sol anunci de la pesta escampa el terror. La gent fuig de la ciutat amb la qual cosa (ara ho sabem) es propaga la malaltia a altres indrets més ràpidament. S’imposa l’egoisme de la supervivència: hi ha pares que abandonen els fills empestats, i a l’inrevés. Es practica la dita mort de la caritat, un clar pre
cedent de l’eutanàsia. Hi ha malalts estirats pels carrers implorant ajut. Per acabar-ho d’adobar, l’Església ho atribueix a un càstig diví degut a la relaxació dels costums. Llargues processons recorren els carrers i també els camins muntanyencs, com reflecteix la pel·lícula de Bergman, El Setè segell, amb l’ombra dels flagel·lants retallant-se sobre la carena... Com sempre s’acusa als jueus d’enverinar els pous d’aigua, o pels seus pecats, i s’hi afegeixen grans matances. Es formen bandes que degeneren sovint en aldarulls i motins que s’afegeixen al patiment dels ciutadans pacífics.
Ignorància i explicacions falses
La ignorància sobre les causes de les malalties era gairebé total. En aquest cas es deia, seguint la teoria dels 4 humors de Galè (equilibri entre la sang, la còlera o bilis, malenconia, i flegma) que l’aire predominava sobre la sang. La idea de que les malalties venien per l’aire (cosa certa en els casos de microbis que es propaguen per l’aire respirat) era la teoria que va predominar fins que Pasteur va descobrir els gèrmens.
L’aire –es deia- portava també a canvis en els ànims, a baralles, guerres i a que els malvats emmetzinessin els aliments. També la Astrologia donava explicacions. Un metge papal deia que la coincidència de Mart, Júpiter i Saturn al grau 40 de la constel·lació de l’Aquari, el 24 de març de 1345, va ser la causa de la corrupció de l’aire.
Així que la ignorància s’afegia a la epidèmia, causant encara més víctimes, dolor i sobretot por.
La veritat sobre la pesta
Avui sabem que la causa de la pesta són les puces de les rates que, quan piquen a la rata, absorbeixen sang infectada amb el bacil de la pesta. La puça pica a les persones i els inocula aquest microbi. Els bubons són els ganglis limfàtics (en realitat una defensa) inflamats.
Microbis, bacils (un tipus de microbi de forma allargada)... la pesta és la típica malaltia infecciosa que portava sovint la mort quan no se sabia la causa i no es podia lluitar contra ella. Avui, amb la higiene personal i col·lectiva, amb les vacunes i els antibiòtics, aquestes terribles epidèmies han desaparegut en el món occidental i en bona part en tot el món.
Les narracions que segueixen són la història dels científics que varen lluitar –sovint heroicament, amb perill de la seva vida- contra les infeccions.