03. Almodis de la Marca

La vida d’Almodis i els seus successius matrimonis demostren que al segle XI durant el qual visqué el matrimoni entre nobles no era un sacrament estable i inamovible sinó un contracte jurídic que, amb aquiescència del Papa podia trencar-se per motius diversos, sobretot de conveniència política: marit i muller podien ser objecte de repudi encara que hi hagués fills legítims nascuts de la parella. En el cas de la comtessa Almodis, abans de casar-se amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, van casar-la als quinze anys amb Hug el Pietós senyor de Lesinhan, com a penyora de `pau entre els comtats de la Marca i el de Lesinhan, llargament enemistats. Almodis va tenir el seu fill Hug amb el senyor de Lesinhan però això no va impedir que el matrimoni es separés cap a 1040 al·legant un parentiu improcedent.Unes noves aliances del comtat de la Marca la fan casar amb el comte Ponç II de Tolosa, un noble poderós amo de molts béns eclesiàstics així com d’una part de Nimes, el bisbat d’Albí i el marquesat de Provença. Amb ell tingué els bessons Guillem i Ramon, el nen Hug i la nena Almodis. Tot i així, Ponç també la repudià i el matrimoni es trencà el 1052 ó 53; el document que ho testimonia és del 1053 i Almodis, ja divorciada marxa a Barcelona. El febrer del 1054 ja apareix rebent un jurament de fidelitat juntament amb Ramon Berenguer I , però ja abans, el 1053 Almodis havia donat al seu nou marit una altra bessonada, els futurs comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.

Tant per a Almodis com per a Ramon Berenguer I era el tercer matrimoni; cap dels dos, doncs no eren jovenets inexperts sinó que havien viscut intensament altres casaments i divorcis i aportaven al matrimoni uns quants fills: Almodis cinc i Ramon Berenguer dos vius dels quatre que havia tingut.

Ramon Berenguer I compartia el govern del comtat de Barcelona amb la seva àvia la comtessa Ermessenda; a l’àvia aquest matrimoni i l’ambició d’Almodis li semblaren un perill real per a la seva posició dominant; de manera que Ermessenda instà i obtingué del Papa l’excomunió de la parella. La situació d’enfrontament entre àvia i nét, amb Almodis de per mig, no s’arranjà fins el 1057 quan Ermessenda, ja molt gran, vengué al nét la sobirania que retenia sobre els comtats i bisbats i obtingué del Papa l’alçament de l’excomunió.

Ramon Berenguer aleshores pogué dotar Almodis amb esplendidesa i associar-la al govern. Almodis havia aportat al matrimoni molts drets per lligans familiars sobre territoris del Llenguadoc, i amb els tributs que rebia el comte de Barcelona dels taïfes sarraïns va anar adquirint una sèrie de castells i terres de Catalunya i el Llenguadoc: per exemple compra els drets sobre els comtats de Carcassona i Rasés (1068) així com d’altres comtats menors i abadies veïnes. Almodis també intervé en la política matrimonial, organitzat el casament de la seva germana Llúcia, primer amb el comte de Besalú i d’Empúries –gestió que fracassà– i després amb el comte del Pallars Sobirà Artau I, coronada amb èxit.

De la mà de Ramon Berenguer I i Almodis, per mitjà de gestions diplomàtiques, ajuts militars, pactes amb veïns i ajuts a l’església, el comtat de Barcelona va aconseguint una situació de preeminència damunt d’altres comtats com els d’Urgell, Cerdanya, Besalú... Són d’aquests moments les campanyes militars d’ajut als comtes d’Urgell i Cerdanya contra els sarraïns de Saragossa i d’Oluges i és del 1058 la consagració de la nova catedral romànica de Barcelona. Aquesta consagració reuní entorn d’Almodis i el seu marit l’arquebisbe Guifré de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Arle, Urgell, Elna i Vic en una mostra del poder creixent del comtat de Barcelona. Tan gran era el prestigi i poder de la comtessa Almodis que molt probablement presidí, amb el seu marit i el legat del Papa Hug Càndid, l’assemblea del 1064 per a preparar la croada contra Barbastre i l’establiment de la pau i treva. La pau i treva va representar una renovació del dret i es considera el precedent i el nucli bàsic del conjunt de normes jurídiques que, a partir del segle XII, formarien els Usatges de Barcelona, el primer codi feudal d’Europa. I el rei moro de Dènia tracta Almodis en una carta de “regina preclara i gloriosa”.

Però Almodis el que volia, sobretot, era beneficiar els seus fills bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon per damunt dels drets del primogènit Pere Ramon, fill del primer matrimoni del comte de Barcelona. L’ambició d’Almodis i el ressentiment del postergat Pere Ramon acaba en tragèdia familiar: el 1071 Pere Ramon, en una violent disputa familiar amb la seva madrastra, acaba assassinant Almodis per pròpia mà, sembla que escanyant-la. A Roma van condemnar el parricida que fugí a terres sarraïnes on morí abans que el seu pare.

L’herència d’Almodis, morta sense haver fet testament, va passar sencera i sense particions als seus fills bessons i aquests, a la mort del pare, en una victòria pòstuma d’Almodis, són proclamats hereus de tots els drets i béns.

Almodis és enterrada a la catedral de Barcelona al costat del seu marit a la dreta de la nau al costat de la sacristia.

La política d’Almodis i el seu marit va tenir sempre les intensions següents: assegurar la preeminència clara de Barcelona sobre els altres comtats; aconseguir el vassallatge i els grans tributs dels sarraïns per fer créixer el patrimoni del casal comtal de Barcelona; la substitució d’uns sistemes de governació molt ajurídics i basats en procediments supersticiosos i religiosos per un codi escrit que significava la legalització progressiva del poder per « establir i més usatges amb què tots temps los clams i les malifetes fossen destrets, i pledejats, jutjats i ordenats, esmentats o venjats...».

Fonts bibliogràfiques

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ (1986) Dels visigots als catalans. Barcelona: edicions 62.

Bonnassie, Pierre (1981) Catalunya mil anys enrera. Barcelona: Edicions 62.

Albertí, Elisenda (2007). Dames, reines, abadesses. Divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval. Barcelona: Albertí, editors.

GEC. Vol. 1: Almodis de la Marca a càrrec de Anscari M. Mundó.

Almodis de la Marca a càrrec de Elena Cantarell Barella