4. Josep Puig i Cadafalch

JOSEP PUIG I CADAFALCH (1867-1956), arquitecte modernista, historiador de l’art romànic, polític

El Dr. Joan-F Cabestany és l’ànima del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT) junt amb la Dra. M. Teresa Matas. Cabestany va treballar amb Puig. «Era una persona de gran capacitat. Deia que tenia tres barrets que havia de canviar sovint: el d’arquitecte, el de historiador i el de polític».

Dos anys més gran que Prat de la Riba, és el seu amic i col·laborador més fidel. Prat serà el primer president de la Mancomunitat i Puig el segon. Puig serà cofundador i president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), impulsat per Prat des de la Mancomunitat... Prat sempre confià en Puig i aquest mai defraudà Prat. Tots dos són bons organitzadors. El que tenen diferent és el caràcter. Prat és cordial amable, sap congriar complicitats. Puig té un caràcter tenaç i fort. Potser massa fort ja que aquest tret del seu caràcter el fa xocar amb altres homes forts com Domènech i Montaner, el canonge Alcover, el gran pintor noucentista Torres Garcia, Eugeni D’Ors... La tenacitat li farà falta per, com diu Manuel Ribas, «esdevenir el tronc sòlid clavat a Catalunya, que hagué de deixar passar les aigües turbulentes de dues dictadures».

Els anys de joventut

Neix a Mataró, fill d’un fabricant de tul i randes. Estudia al Col·legi Santa Anna. Acaba arquitectura l’any 1891. També és llicencia en ciències físico-matemàtiques i Belles Arts.

Puig i Prat, joves estudiants catalanistes, ingressen en el Centre Escolar Catalanista del qual Puig serà el president i Prat el seu successor. Amb d'altres, funden el partit catalanista La Lliga de Catalunya i el diari La Veu de Catalunya.

Un dels grans arquitectes modernistes.La casa de Barcelona que s’assembla més a un castell de conte de fades és de Puig: la Casa de les punxes (Rosselló-Diagonal de Barcelona). L’esperit nòrdic de la música i la literatura que es viu a la Barcelona de l’època, influencia la seva arquitectura. Una altra casa famosa és la Casa Amatller al Passeig de Gràcia de Barcelona que amb la seva veïna la Casa Batlló de Gaudí i la Lleó Morera de Domènech i Montaner, va donar origen al nom de la “mansana de la discòrdia”, ja que tot i essent modernistes les tres, són molt diferents. També és de Puig, entre d’altres, la Fàbrica Casarramona de Montjuïc (actual Caixa Forum).També té obres a Mataró, sobretot públiques, ja que en va ser arquitecte municipal. Per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 s’ocupà de la urbanització de la muntanya, la construcció de dos dels palaus i del monument de les quatre columnes, símbol de les quatre barres catalanes, que després el dictador Primo de Rivera va fer enderrocar.

Polític catalanista

A la mort de Prat, és elegit el segon President de la Mancomunitat. El seu mandat destaca per grans realitzacions: les Escoles d’Alts Estudis Comercials, el Laboratori de Psicologia Experimental, el Servei meteorològic, els mapes geològic i geogràfic... La presidència de Puig s’estronca amb la Dictadura de Primo de Rivera (1923). El 1936 li arriba el segon exili.

Historiador de l’art romànic

Des de jove era aficionat a l’excursionisme i així va anar descobrint les esglésies romàniques. Portava sempre un quadern on prenia notes de l’arquitectura, escultura, detalls... Així pogué fer un catàleg d’aquests edificis i publicar els seus famosos llibres. Es conserven els quaderns plens de notes i dibuixos.

La seva obra més important és L’Arquitectura romànica a Catalunya escrita en col·laboració amb Josep Goday i A. Falgueres en tres volums: en el pròleg relata el «treball de resseguir obres publicades, d’extractar els Corpus d’inscripcions i cartes, de fer plànols i perspectives i estructures; treball de fotògraf; esforç de paciència, esforç intel·lectual, esforç de cames i de resistència física corrent muntanyes son transformats en llibre». Després de la guerra civil publica L’Escultura Romànica a Catalunya, també en tres volums. Ell considerava que l’art romànic és l’art més genuïnament català, l’art que distingeix artísticament els catalans de la resta de pobles.

Fundador de l’IEC i garant de la seva continuïtat durant dues dictadures

El 1907 és un dels homes cridats per Prat per fundar l’IEC, el qual des de la presidència de la Mancomunitat segueix impulsant. Una de les decisions més difícils degué ser la destitució d’Ors.

Durant la guerra del 36-39 s’exilia. Quan torna a Barcelona l’any 42 als 75 anys reemprèn clandestinament la tasca de l’IEC amb Ramón Aramon i Serra. En circumstàncies molt difícils i jugant-s’hi molt. És el president de l’IEC que ocupa més anys aquest càrrec ( de 1915 al 56). 49 anys! Mor a Barcelona als 90 anys.

Josep Puig i Cadafalch va ser un home amb molta capacitat, que reeixí en els diferents camps que conreà. Sobretot va posar les seves dots al servei del seu país. No va tenir una tasca fàcil ja que va tenir de suportar dues dictadures, enemigues declarades de Catalunya i de tots aquells que la servien. Quan va tenir responsabilitats va intentar llimar el seu caràcter fort.

Bibliografia

Manuel Ribas: Josep Puig i Cadafalch, cofundador i membre il·lustre de l’IEC. Conferència a l’IEC el 10- 4-1996.

Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània: Jornades científiques de l’IEC. Editor: Albert Balcells. IEC, 2003