1. EL FONENDOSCOPI
Paraula derivada de fono=veu, scopio=veure, sentir. És un aparell per sentir les “veus” o sorolls interiors del cos.
Auscultació del cor: Lubb-dup, lubb-dup. S’escolten dos sorolls diferents. El més fort i perllongat (lubb) és el soroll del tancament de les vàlvules mitral i tricúspide al contraure’s els ventricles. El més curt (dup) correspon al tancament de les vàlvules de l’aorta i de l’artèria pulmonar, quan els ventricles es dilaten. Si entre ambdós sorolls se sent un buf, pot ser degut a que alguna de les vàlvules no tanca bé.
Auscultació del pit: Quan l’aire entra o surt dels pulmons se sent un lleu soroll (murmuri alveolar) produït pel desplegament o plegament dels alvèols quan entra o surt l’aire dels pulmons.
Invenció de l’aparellEl 1819 el Dr. René Théophile Hyacinthe Laënnec, clínic francès de renom, publica un estudi sobre l’Auscultació. S’auscultava posant l’orella sobre el pit davant i darrera. Se senten els batecs del cor, el murmuri dels alvèols al desplegar-se...
Ell va idear l’estetoscopi: (estetos=pit, scopos=veure) Tenia d’auscultar una pacient jove i recordant com es transmet el so al llarg d’una biga o rail, se li va ocórrer fer-ho mitjançant un tub format per un quadern enrotllat. El so era perfecte. Dissenyà i anà perfeccionant l’estetoscopi de fusta, que finalment era de 25 cm.
El 1850 aquest aparell es convertí en el fonendoscopi de tubs flexibles actual. Consta de dos tubs (un per cada orella) que s’uneixen en un altra acabat amb una petita càpsula coberta d’una làmina que vibra amb el soroll.
A més de auscultar, el metge dóna uns copets amb el dit a diferents zones del pit o de l’espatlla. El soroll es diferent per exemple si la zona pulmonar està ocupada per líquid (pulmonia).