09. Història de l'alcohol

HISTÒRIA DE L’ALCOHOL, beneficis i perjudicis d’un líquid

1. Històries de l’antiguitat

La Història de Noè ens narra com aquest patriarca cultivava el raïm i feia vi i com un dia en va veure massa i es va emborratxar i finalment es va adormir pesadament. Els seus fills el varen tapar i és preocuparen per ell. Noè va experimentar els efectes negatius que l’excés de vi produeix en les persones.

Molts anys més tard, Jesús converteix l’aigua en vi durant una boda, amb la qual cosa sembla beneir el costum de veure.

Els emperadors romans repartien vi entre el poble com una manera de tenir-lo content, però també ho és que els convents contribuïren decisivament a la expansió del cultiu del raïm i que alguns vins i licors tenen nom d’ordes religiosos i abadies. Sempre el vi ha tingut aspectes positius i negatius.

2. L’Edat Mitjana

Comença a propagar-se l’elaboració de cervesa entre les tribus germàniques, a partir de la planta de llúpol. És una beguda dels països nòrdics considerada més popular que el vi.

També sembla és en aquesta època que comença a destil·lar -se el vi per obtenir un concentrat més fort o esperit de vi. Josep Trueta ens conta que Arnau de Vilanova va ser un dels primers en produir alcohol, l’esperit de vi en estat pur, a partir de la destil·lació amb un alambí, encara que d’altres diuen que varen ser els àrabs. Sí està provat que va utilitzar l’esperit de vi com desinfectant per curar ferides. També Arnau, que era alquimista i inventor a més de metge, va produir licors

3. Diferents tipus de vins

Els vins son diferents perquè el tipus de raïm, de terra, la quantitat de sol, la fusta de la bota en que es guarda... influeixen en les seves qualitats. Reben sovint el nom del lloc on es produeixen: Xerès, Borgonya, Priorat, Penedès, Bordeus, Oporto, Rioja...

Altres vegades, reben un tractament diferenciat. Això ocorre amb el Xampany i el seu homòleg català, el Cava. La Xampanya és una regió francesa. Dom Perignon va elaborar un vi que en la fermentació produïa petites bombolles de gas i que es coneix a tot el món com a Xampany. El vinater català Manuel Raventós, de Sant Sadurní d’Anoia, intentava buscar un mètode per produir vi escumós. És diu que va anar a visitar les bodegues de la Xampanya i va descobrir alguns secrets. Portava un termòmetre a la punta d’un bastó que introduïa a la bota per saber la temperatura...Una vegada va tenir el xampany català al que després, per evitar plets, se li va dir cava, el va presentar amb èxit a la Fira de París. Perquè la seva presència fos més notòria, Raventós es posava a jugar a escacs amb la seva neta i aquesta sempre el guanyava amb jugades magistrals... que ell mateix li havia ensenyat!

4. Esperit de vi i licors

La destil·lació del vi rep el nom d’aiguardent. Altres licors s’obtenen de la destil·lació amb herbes, com el Chartreuse (cartoixa), Conyac (originari de la regió francesa d’aquest nom, però que es fabrica també a Espanya). D’altres licors com el Whisky, Gin, Vodka es fan a base de malta. El rom, de la destil·lació de la melassa de la canya de sucre, el Sakhi de l’arròs (Xina, Japó,Corea). També de la fermentació de suc fruits s’obtenen begudes alcohòliques: de la síndria, bedoll, auró (dels pell roges), la palma (Indonèsia). A Espanya la sidra s’obté de la fermentació del suc de poma.

5. L’alcohol i els seus usos

Però l’alcohol té altres usos a més de les begudes alcohòliques. Com a dissolvent químic ja que dissol materials que l’aigua no pot dissoldre. Per exemple per l’obtenció de metalls: el metall del mineral és posa en dissolució en alcohol i és separa de la mena.

També com a combustible. Va servir per il·luminar i cremar, amb les làmpades d’alcohol que encara existeixen als laboratoris. S’ha d’anar en compte ja que l’alcohol és inflamable. Actualment es comença a utilitzar com a combustible d’automòbils.

També l’alcohol és a totes les farmacioles com antisèptic per desinfectar ferides, la pell abans de posar una injecció.

Finalment pels seus efectes anestèsics, es va utilitzar al principi pels odontòlegs i cirurgians.

6. Perills de l’alcohol

L’alcoholisme és l’addicció a l’alcohol i és una malaltia crònica greu que deteriora els òrgans principals, fetge, cor, ronyons, cervell produint arteriosclerosi. Malauradament ha produït moltes desgracies familiars, quan un membre cau en aquesta addicció, com coneixem potser per experiències més o menys properes i per la literatura. Hi ha persones més predisposades i més sensibles que han d’anar més alerta. Per això també hi ha religions que prohibeixen l’alcohol i reglamentacions que prohibeixen conduir havent begut o beure pels carrers. Tornem dons a veure que hi ha beneficis i perjudicis en l’ús de l’alcohol: si no se sap beure amb moderació i durant els menjars, és millor no beure gens. Avui dia l’alcoholisme te tractament mèdic i hi ha associacions com Alcohòlics Anònims que ajuden a sortir-se’n.