07. La palmera: subsistència a la sequedat

Ens imaginem els oasis sempre amb un rierol, amb vegetació en la que no poden faltar algunes palmeres. No és freqüent el rierol, però sí un pou, ja que l’aigua de la pluja s’evapora però, sota terra, hi ha aigua, que els natius saben trobar, i hi arriben amb els pous. La palmera és un arbre resistent a la manca d’aigua, però la necessita i les seves arrels van aprofundint fins que la troben... Si el fort vent del desert soscava les arrels més superficials, les més centrals és multipliquen i reforcen per assegurar que l’arbre no caigui...

Localització

Els palmerars són típics de l’Àfrica, però també és famós el d’Elx (amb més 200.000 exemplars) i a Catalunya i a Barcelona en concret és veuen moltes palmeres, ja que és un arbre elegant que s’utilitza com a arbre ornamental, en els passeigs i jardins. Resisteix força bé el clima temperat de les zones costeres... Si la terra no és argilosa i humida, s’han de regar.

Un arbre diferent

Si ens acostem a una palmera ens crida l’atenció que el tronc no és com el dels altres arbres: És nota que l’hi han tallat les fulles baixes i encara es veuen els talls arran del tronc. Les fulles, que formen un plomall terminal, com un paraigua, també són diferents: tenen un fort i gruixut pecíol que es vincle pel pes de les fulles, formant la palma. Les fulles estretes i dures, van sortint a banda i banda. Acabades en puntes, fan molt mal quan es claven a l’inexpert jardiner afeccionat.

Les palmeres són arbres grans, poden arribar a 75 centímetres de diàmetre i a 50 metres d’alt.

Es reprodueixen per llavors. El pinyol de dàtil germinen a l’estiu i a l’hivern són trasplantades. Fructifiquen a partir dels 5 anys. Hi ha plantes mascles i femelles i la fecundació té lloc naturalment si no estan massa lluny. De fet, es fa artificialment.

Els dàtils

Coneixem el fruit del tipus de palmera dita datilera: raïms de dàtils. Els dàtils, que eren un fruit de cultures africanes i desèrtiques, actualment és freqüent entre nosaltres i segurament n’hem tastat. Poden ser confitats i molt dolços o no.

Simbologia i aprofitament

Les fulles de palmera, les palmes constitueixen un signe de preeminència i també de victòria. Jesús és rebut triomfalment amb palmes i les palmes segueixen presents en les celebracions del Diumenge de rams. Aquestes palmes blanques o millor grogues s’obtenen cobrint les fulles de palmera en el mateix arbre. Al no rebre la llum solar, perden el color verd. S’utilitzen també per fer adornaments i cistelleria. Plegant les fulles grogues o imbricant-les convenientment.

De la palmera s’aprofita tot. A més dels dàtils i les fulles, de les arrels es fabriquen cordes i del pinyol molt, farina pel ramat porcí.