2. LES ANÀLISIS

El primer laboratori fou idea del francès Antoine-François de Fourcroy (1755-1809): hi realitzava anàlisis d’orina, excrecions, fluids dels malalts, però es dedicava preferentment a l’ensenyament.

El gran químic Lavoisier (1743-94) va establir tècniques d’anàlisi química que varen servir per detectar substàncies i la seva quantitat.

Claude Bernard (1813-78) gran fisiòleg va donar un impuls als laboratoris dels que en deia autèntics santuaris de la medicina científica.

El descobriment dels microbis com a causa de les malalties infeccioses, impulsà l’estudi microscòpic de la sang i els teixits. Sovint la identificació d’un microbi determinat a la sang i/o a la orina, servia per detectar o confirmar una malaltia determinada. Per exemple el bacil de Koch indicava es tractava d’una tuberculosi. També s’observaven al microscopi talls molt fins de teixit a la cerca de microbis o cèl·lules deformades de tipus cancerós. Abans s’extreia una mica del teixit sospitós (biòpsia)

A Catalunya, els doctors Cardenal i Turró impulsaren els laboratoris de la Facultat de Medicina i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques respectivament, que després s’uniren al nou edifici d’ambdues institucions tocant a l’Hospital de la Santa Creu. El Dr. Ferran dirigia el Laboratori Municipal.

Vegis la biografia del Dr. Turró i la seva actuació en l’epidèmia de tifus.

Exemples d’anàlisis:

Glucèmia (sucre en sang) 95 mg/ dl (normal: 60-110)

Urea: 29,43 (unitats especials) (normal: 15-50)

Colesterol: 136 (unitats especials) (normal:150-250)

Hematies (glòbuls rojos en sang): 3.100.000 (normal: 4.30-6.000.000, per sota d’aquesta quantitat hi ha anèmia)