02 Guerres santes

Al començament del segle XIII, a l’Església Catòlica se li veien molt defectes. La conducta moral d’alguns clergues era reprovable. Alguns bisbes, i el mateix Sant Pare, tenien ambicions terrenals i polítiques. Sovint es volien imposar les creences i no es toleraven punts de vista diferents dels oficials.

En la rica i culta Occitània, terra de trobadors, es propagà una doctrina diferent de la catòlica. Els seus fidels s’anomenaven càtars o purs, i també albigesos (aquest nom ve d’Albí, ciutat occitana on sembla va començar el catarisme). Buscaven una manera de viure més autèntica i espiritual, es preocupaven pels pobres i renunciaven als béns materials. Aquesta doctrina s’estengué i arribà als nobles i als comtes occitans. Malgrat que eren molt tolerants i respectaven les creences diferents de les seves, aviat foren considerats heretges i perseguits per l’Església.

Entre els simpatitzants dels càtars hi havia Ramon VI, comte de Tolosa. La matinada del 15 de gener de 1208, Pere de Castellnou, legat papal, està a punt de pujar a la barcassa que travessa el Roina, quan en una disputa amb un tolosà, és ferit de mort. El Papa, Innocenci III implica i excomunica Ramon VI, que sembla ser havia amenaçat al legat mort. Crida també al rei de França Felip August a organitzar una croada contra els occitans. Aquest no es vol embolicar, i el Papa mateix munta la croada. Als que lluitin contra l’heretgia se’ls hi perdonaran els pecats, tindran indulgència plenària, a més de quedar-se amb les terres i possessions dels heretges. És això últim el que mou als senyors francesos a apuntar-s’hi. El 1208 es predica la croada. Un dels predicadors és Domènec de Guzman, el fundador dels dominics.

El 18 de juny del 1209, el comte Ramon VI, buscant la pau, fa una humiliació pública al mateix lloc on van matar a Castellnou. El nou llegat assota al comte, un de cintura cap amunt. Però no serveix de res.

L’exèrcit croat compta amb 20.000 cavallers i uns 200.000 vilatans com a soldats a peu. La crueltat és la seva norma. És famosa la carnisseria de Besiers, comesa després de la rendició d’aquesta ciutat. Van ocupant territori; té lloc el setge i rendició de Carcassona. Però no troben qui vulgui dirigir una guerra tant impopular. És llavors que el noble francès Simó de Montfort esdevé el cap dels croats.

El rei català Pere I, pare de Jaume I, acut a defensar els seus súbdits. Simó de Montfort i el rei Pere es van enfrontar a la batalla de Muret (1213) que va acabar amb la derrota i la mort del rei català, cosa que va provocar la progressiva aniquilació dels càtars. D’aquesta manera el rei francès va dominar aquelles terres que havia desitjat tant. La guerra però es va anar allargant. Simó de Montfort mor en el setge de Tolosa, d’una pedrada llançada per una màquina manejada per dones i nens.

El 1232, el llegendari castell de Montsegur esdevé l’últim refugi de l’església càtara. El 1243 és assetjat durant 6 mesos. La llegenda diu que uns càtars varen salvar el tresor que contenia el calze de l’últim sopar, el Sant Grial.

Finalment el 13 març de 1244 té lloc la rendició sota la promesa de salvar la vida. Però, al des de llavors anomenat Prat dels Cremats moren 200 defensors, entre ells moltes dones i nens.

De guerres santes n’hi ha hagut moltes. Les croades més famoses són les que varen emprendre els cristians contra els àrabs per recuperar la Terra Santa. Actualment hi ha grups radicals àrabs que també practiquen la guerra santa contra països occidentals. Joves esperonats amb la promesa d’un premi etern, s’autoimmolen, fent explotar bombes amagades en els seus vestits en llocs públics, o amb d’altres sistemes, com ara pilotant avions que estavellen contra les Torres Bessones de Nova York, o col·locant explosius en uns trens de rodalies de Madrid.