09. EL CRIM DE CONCA. La justícia comet errors.
Ja fa anys, durant el franquisme, va desaparèixer un jove pastor de les muntanyes de la província de Conca, a Espanya. La sospita recaigué en dos companys pastors, amb els que compartia moltes estones mentre vigilaven els ramats. Començà a córrer que l’havien matat per robar-li, que els devia diners, etc. La família del desaparegut denuncià els fets a al Guàrdia Civil, que detingué als dos pastors sospitosos.
Un d’ells estava casat i era pare de família. Mentre va estar detingut i empresonat, la dona i el fill passaren necessitat. La dona, molt valenta, anà a veure al jutge i protestà per la detenció i el tracte que rebia el seu home. Però eren temps en què no s’era massa curós amb els drets humans i la presumpció d’innocència. A més, les autoritats tenien pressa i volien donar una lliçó d’eficàcia en l’administració de justícia, i ‒perquè no?‒ un escarment a tots aquells que pensessin que es podia enganyar a la justícia...Els presos foren incomunicats i, a base de dir-los repetidament a cada un que l’altre l’havia acusat, s’aconseguiren declaracions inculpatòries de l’un a l’altre. La Guàrdia Civil utilitzava tots els mitjans, també els il·lícits, com la tortura, amenaces, mentides, com ara que si confessaven no els matarien... Finalment foren jutjats i condemnats a mort.
Mentre esperaven l’execució, però, va aparèixer el pastor que s’havia donat per mort. Va explicar que volia gastar una broma a la seva família... Els presos foren alliberats però no se’ls va indemnitzar ni, menys encara, compensar del patiment físic i moral.