02. EL DRET A UN JUDICI JUST
El 1770, el territori de Nord-Amèrica, per sobre de Mèxic, era una colònia anglesa. El 15 de març hi va haver una baralla entre els colons i els soldats anglesos. Un diari local la va descriure així:
“Hi havia trenta o quaranta persones, la majoria joves... al carrer Kingstreet. El capità Preston acompanyat d’un destacament de soldats amb baionetes calades va arribar a casa del Comissionat. Els soldats cridaven “Obrin pas!”. Varen formar prop de la duana i frenaven la gent que empenyia. Els colons es varen enfurismar i es diu que varen llançar boles de neu.
Fou en aquest moment que el capità va ordenar foc... Un soldat va disparar i un ciutadà li va donar un cop de pal a les mans. El soldat va deixar anar el fusell. El ciutadà va aprofitar aquest moment per intentar colpejar el cap al capità. Li va arribar al barret i després al braç. Però els soldats continuaren disparant. Varen sentir-se set o vuit trets. Alguns diuen que onze.
Quan varen parar els trets, hi havia tres homes morts i dos més caiguts a terra greument ferits...
Es va parlar de la “matança de Boston”. El capità i els soldats foren arrestats. Molta gent deien que eren culpables d’assassinat i demanaven la pena de mort. Semblava que no trobarien cap advocat que volgués defensar-los, però John Adams acceptà. Molts dels seus amics el criticaren. Un d’ells li va dir que cap colon lleial havia d’ajudar els soldats culpables. Adams li va respondre que per a ell el més important no era si eren o no culpables sinó que tinguessin un judici just. “És preferible ‒va dir‒ deixar lliure a un culpable que condemnar a un innocent”.Els diaris havien dit que Preston havia donat l’ordre de disparar, però quan Adams interrogà els testimonis, cap d’ells ho havia sentit.
Un testimoni va declarar que la gent cridava “mateu-los!” abans de que els soldats disparessin. Un altre va veure com colpejaven un soldat abans que ell disparés. Un tercer, que la gent atacà amb trossos de gel i no només amb boles de neu.
Adams aconseguí provar davant el tribunal que no s’havia donat l’ordre de disparar. Els soldats havien disparat per por, en defensa pròpia.
El jurat va decidir que dos dels acusats eren culpables d’homicidi involuntari (matar sense voler) i no d’assassinat (matar volent).
En realitat, John Adams havia aconseguit demostrar la importància d’un judici just.
Tothom té dret a un judici just i imparcial. No s’hi val a prendre’s la justícia pel seu compte, com ha ocorregut a vegades, en què la gent indignada ha arribat a matar a un suposat culpable, assaltant fins i tot la presó.