03. ANNA FRANK

El genocidi jueu a mans dels nazis en el diari d’una adolescent.

Anna era la filla petita d’un matrimoni de comerciants jueus alemanys que vivien a Amsterdam des de 1933.

El juny del 1942 s'amaguen en unes golfes de la oficina del pare. Són vuit persones: el pare, la mare i les dues germanes ‒Margot, de setze anys i Anna, de tretze‒, quant a la seva família, un altre matrimoni, els Van Pels ‒amb un fill també adolescent‒, i més endavant s’hi afegeix un metge. Hauran de conviure en un espai reduït durant dos anys i dos mesos. Dos empleats del pare, els proporcionen queviures i els tenen informats. També escolten la radio, especialment la BBC, emissora anglesa.

Anna comença a escriure un diari. “Després del maig de 1940, els bons temps van quedar definitivament enrere: primer la guerra, després la capitulació, la invasió alemanya, i així van començar les desgràcies per a nosaltres, els jueus. Les mesures antijueves se succeïren ràpidament i se’ls va privar de moltes llibertats: Els jueus han de portar una estrella de David; han de lliurar les seves bicicletes; no els està permès viatjar amb tramvia; no els està permès viatjar amb cotxe, tampoc amb cotxes particulars; els jueus només poden comprar de les 15,00 a les 17,00 hores; només poden anar a la perruqueria jueva; no els està permesa l’entrada als teatres, cinemes i altres llocs d’esbarjo públic; no els està permesa l’entrada a les piscines ni a les pistes de tennis, d’hoquei ni cap altra esport; no els està permès practicar rem; no els està permès practicar cap esport en públic; no els està permès asseure’s als seus jardins després de les 20,00 hores, com tampoc als jardins dels seus amics; els jueus no poden entrar a les cases dels cristians; han d’anar a col·legis jueus, i altres coses per l’estil”.

Aquest diari es publicarà i esdevindrà famós juntament amb la seva autora. Les vivències d’una noieta jueva, en les condicions extremes en què es troba, la barreja de confessions dels seus pensaments i sentiments, d’una convivència difícil, del descobriment de l’amor, dels variables i antagònics sentiments envers els diferents membres de la seva família i dels altres habitants del refugi, són d’un gran interès. Els comentaris davant la repressió injusta dels nazis contra els jueus, només per ser jueus, fins als crims horrorosos de milions de persones assassinades a les cambres de gas dels camps de concentració...

El 4 d'agost de 1944, a les 10 del matí, es presenta al magatzem de Prinsengracht, 263, Karl Josef Silberbauer, sergent de les SS, amb tres ajudants holandesos i detenen els jueus refugiats i els dos protectors. És evident que algú els ha denunciat. S’enduen els objectes valuosos i els diners.

Detinguts quatre dies al Centre penitenciari, són deportats al camp de concentració holandès per a jueus, i el 3 de desembre del 1944, en un dels últims trens que varen portar jueus, i després de tres dies d’un viatge horrible, arriben a Awschwitz, Polònia.

Edith, la mare, mor d’inanició (gana, decandiment) al cap d’un mes. Margot i Anna són deportades al camp de Bergen-Belsen al nord d’Alemanya, a finals d’octubre. Moren de tifus a primers de març del 1945. Només un mes més tard, el 12 d’abril els russos alliberen aquest camp.

Otto Frank, el pare d'Anna, sobreviu, i és alliberat pels russos el 3 juny del 1945. Torna a Amsterdam. Recupera el diari de la seva filla Anna, i es dedica a publicar-lo.

Hi ha moltes més històries de l'Holocaust jueu i a Israel hi ha el Museu de l’Holocaust, amb testimonis i documents impressionants i emocionants. Més de sis milions de jueus foren assassinats sense cap motiu, només per l’odi irracional dels nazis. Però abans, també sense motius, havien estat objecte de persecució i expulsió (com la ordenada pels Reis Catòlics a Espanya). El racisme és una teoria falsa que afirma hi ha races inferiors, i els jueus ‒que, curiosament han donat tants genis a la ciència i la cultura en general‒ en serien una d’elles. En realitat l’odi als jueus ve de que al llarg de la història han estat objecte d’enveja i de calumnies (com ara que estaven confabulats per fer-se els amos del món), que han acabat quallant en algunes ments i que alguns polítics, com els nazis, han utilitzat en benefici propi.