7. Monestir de Pedralbes

Història

A l’Edat Mitjana al terme de Sarrià hi ha un lloc anomenat Pedres albes ( pedres blanques). És el lloc escollit per Elisenda de Moncada per construir-hi un monestir de clarisses. Elisenda era la muller de Jaume II, un rei culte i amant de l’art, fill de Pere el Gran.

Les clarisses, fundades per Santa Clara germana de Sant Francesc d’Assís, s’havien establert a Barcelona el 1234. Hi havia membres de la família reial que eren franciscans.

La primera pedra es col·loca l’any 1326. Gràcies a la ràpida construcció te una desacostumada unitat d’estil. És un recinte emmurallat per protegir el monestir ja que està en un paratge solitari.

Elisenda es converteix en la protectora de les monges. Un dia es presenta al Consell de Cent i aconsegueix que el monestir quedi sota la protecció de la Ciutat de Barcelona. Això no és un títol buit sinó que, cada vegada que ho necesiten, deixen el monestir i van a viure a Barcelona: va passar en diverses guerres, la de Joan II, la del francès .

Quan mor el rei, Elisenda va a viure al monestir però no es fa monja. Té un palau . Elisenda té excel·lents relacions amb la família reial.

El 1363 Elisenda emmalalteix de mort i demana es comuniqui la seva habitació amb l’església per poder oir missa. Fa testament a favor del monestir.

El monestir ha passat per diferents vicissituds: durant la guerra de Joan II contra la Generalitat (segle XV), va ser quarter general del Rei. Durant la Guerra Civil del 36 les monges abandonaren el monestir per l’evident perill que corrien. Aquest fou dipòsit de les pintures més famoses del Museu del Prado. Fins i tot hi va haver el rapte d’una monja, l’autor del qual va ser el seu prop pare, disconforme amb al decisió de la seva filla de esdevenir monja.

Visita al monestir

El monestir es construeix a tres nivells aprofitant el desnivell de la muntanya. El superior: hi ha els vells dormitoris, avui Museu. El mitjà és el del claustre i dependències, l’església que sobrepassa el claustre. A sota hi ha les procures on es guardaven els queviures, eines i animals.

Entrem pel portal Sud (costat mar), proper a la Creu de Pedralbes. La Plaça del monestir amb un jardí amb xiprers i plantes aromàtiques, té al final unes escales i un portal fortificat: l’entrada a l’antiga presó del convent. Veiem la façana lateral de l’església i la porta que dóna al claustre. Hi ha l’escut d’Elisenda de Montcada.

El claustre, el centre del monestir, té tres pisos. Els dos de baix formats per arcs apuntats amb capitells corintis planxats i columnata quadrilobulada de pedra de Girona. El de dalt amb bigues de fusta sobre columnes prismàtiques. Jardí amb palmeres i tarongers i un pou renaixentista al centre.

L’ala Est: segueix el costat de l’església. Hi ha la porta de la capella de Sant Miquel. Aquesta té les famoses pintures de Ferrer Bassa, pintor reial precursor del Renaixement a Catalunya.

A l’ala Nord (costat muntanya) hi ha dues naus sobreposades: la de dalt era el dormidor actualment museu

A l’ala Oest: els refectoris antic i nou, la cuina i els rentadors

A la Sud (costat mar) l’infermeria, la Sala Capitular amb el Mirador damunt.

L’església té una sola nau amb capelles laterals. A la dreta tocant el presbiteri hi ha el mausoleu d’Elisenda: un sarcòfag sostingut per tres lleons daurats, amb l’estàtua jacent d’Elisenda vestida de reina.

BIBLIOGRAFIA

Cirici, Alexandre: Barcelona pam a pam. Ed. Teide. Barcelona, 1976.

Escuder, Assumpta. El monestir de santa maria de Pedralbes. Nou Art Thor, 1993