09. Josep Tarradellas
Josep Tarradellas(1899-1988), la voluntat de tornar.
Va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) ja pràcticament al s. XX, el 1899. De jove ja va dedicar-se a la política. Va ser secretari del president Macià.
Ràpida carrera política fins a la derrota militar
El 1932 és diputat de la Segona República. El 32 és Diputat al Parlament català i conseller de Governació. El 36, conseller de serveis públics i economia, cap del govern executiu i conseller de finances. A Tarradellas li toca una època difícil, de revolta, en la que el govern de la Generalitat ha de fer equilibris per conservar l’ordre públic, que no sempre pot aconseguir. També ha de mantenir una economía de guerra amb importants despeses per la construcció de material bèl·lic. Tarradellas té fama d’eficient i per això se li confien tasques difícils, com la governació i l’economia.
El 1939 com tots els altres membres del govern es va haver d’exiliar.
President de la Generalitat a l’exili
En una reunió de diputats a l’exili celebrada el 1956 a l’Ambaixada de la República a Mèxic, és escollit President de la Generalitat a l’exili, al retirar-se el President Irla per motius de salut. Ser president a l’exili tenia un valor honorífic, però el càrrec no suposava cap poder polític.
Durant els anys de la dictadura franquista, Tarradellas va viure a França, al poble de St.Martin-Le-Beau, i des d’allà, va mantenir sempre el contacte amb Catalunya a través de les notícies que li portaven els catalans que l’anaven a veure. Quan Franco morí, molts polítics catalans i la societat en general volien que la Generalitat fos reinstaurada i la persona de Tarradellas era la millor encarnació d’aquesta restauració. El rei Joan Carles i el president del govern espanyol, Adolfo Suárez, cedint a la pressió de polítics i ciutadans van propiciar la seva tornada.
Operació tornada
El 27 de juny del 1977 Josep Tarradellas viatja a Madrid per sorpresa i s’entrevista amb Suárez i Joan Carles. La sorpresa és relativa ja que els polítics catalans, inclosos els del partit de Suárez, entre ells el veterà periodista Carles Sentís, havien preparat el terreny. El govern es veu obligat a avançar el restabliment de la Generalitat
L’1 d’octubre del 77 l’Assemblea de Parlamentaris Catalans, reunida a l’edifici del que havia estat el Parlament de Catalunya durant la República, aprovà solemnement el restabliment provisional de la Generalitat, convingut entre el president de la Generalitat a l’exili i el Govern espanyol, ratificant l’acord signat a Perpinyà el 28 setembre del 77.
El diumenge 23
d’octubre de 1977 Tarradellas retorna a Catalunya. A l’aeroport l’esperava un públic nombrós a més dels parlamentaris i autoritats. S’atura a l’avinguda de l’Exposició i és rebut per l’alcalde de Barcelona Socias Humbert. Segueix en cotxe descobert per la Gran Via i Via Laietana i arriba a la Plaça de Sant Jaume entre aclamacions. Ja és vespre quan des del balcó fa el discurs famós que comença amb : «Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!».
President de la Generalitat provisional
Tarradellas ja és força gran (78 anys), però es pren les seves atribucions amb gran energia i decisió. Presideix la Generalitat provisional amb consellers de tots els partits, i comença a treballar en temes tan importants per l’autogovern com les transferències de l’Estat a la Generalitat. Organitza les primeres eleccions al nou Parlament català del 1980, de les que en surt president Jordi Pujol. Tarradellas es retira, donant pas al primer President de la Generalitat elegit democràticament després del franquisme.
Mor a Barcelona vuit anys més tard, quasi amb 90 anys. El seu arxiu personal és al Monestir de Poblet pel qual Tarradellas tenia una especial predilecció.