08 Terrorisme

E.T.A.

El terrorisme és un tipus de guerra freqüent als nostres dies. No és una guerra convencional d’un país, o un grup de països, contra un altre. És la lluita armada d’un grup contra un estat. Com que el grup no podria fer una guerra convencional (per la que no compta amb recursos humans i armament) realitza accions armades contra l’exèrcit, la policia, i també a vegades contra civils desarmats, amb l’objectiu de cridar l’atenció envers les seves reivindicacions. També cometen assassinats, segrestos, de persones rellevants, polítics, empresaris, jutges...

La organització terrorista ETA (Euskadi Ta Askatasuna) fou fundada el 1958, en ple franquisme com un moviment d’alliberament d’Euskadi, que havia patit molt durant la guerra civil espanyola (del 1936 al 1939), i també en l’època franquista. El primer atemptat és contra un guàrdia civil de trànsit el 1968. S’alimenta d’estudiants i exseminaristes nacionalistes, fascinats pel comunisme. El 1970, hi ha el judici de Burgos en el que uns quants etarres són condemnats a mort i per pressió popular se’ls commuta la pena. Amb l’assassinat, el 20 de desembre de 1973, de l’almirall Luís Carrero Blanco, el cap del govern espanyol -i molt possiblement el successor de Franco-, es guanyen les simpaties de molts demòcrates. Un matí en sortir de missa, el cotxe oficial de Carrero vola pels aires i cau en el terrat de l’església.

Ja en plena democràcia, i malgrat que Euskadi és una comunitat autònoma privilegiada amb un concert econòmic, ETA segueix actuant. Atemptats contra militars i guàrdies civils, magistrats, polítics, especialment del partit dretà espanyol... Atemptats amb objectius col·lectius, com el del centre comercial Hipercor, a l’avinguda Meridiana de Barcelona, el 19 de juny de 1987, on una bomba col·locada al pàrking, causa la mort a vint persones, a més de una trentena de ferits greus. Aquest atemptat causa un rebuig generalitzat, i hi ha una manifestació al Passeig de Gràcia, de Barcelona, amb més de 750.000 persones.

La ETA té un partit que li dona suport d’una manera més o menys explícita. No ho han declarat mai, ja que seria un delicte, però tampoc han condemnat mai els atemptats d’ETA. Aquest partit, ha hagut d’anar canviant de nom perquè els jutges l’han anat il·legalitzant.

ETA declara que està en lluita contra Espanya, que son els gudaris (soldats bascos) que lluiten per la independència. I així justifiquen els assassinats. La resta de forces polítiques, tant d’Euskadi com de la resta d’Espanya, no comparteixen aquesta idea i creuen que les llibertats s’han d’aconseguir a les urnes, amb les eleccions. El partit que dona suport a ETA i que, com deia, ha tingut diferents noms (Herri Batasuna, entre d’altres) és important en quant a nombre de vots, però de difícil encaix en quant a possibles aliances.

Els governs, durant un temp,s han fet una guerra bruta a ETA. El govern va crear els GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) clandestinament. Aquests van cometre alguns assassinats de polítics abertzales i també varen matar per error innocents com Lasa i Zabala, dos nois que confongueren amb membres d’ETA. També el Govern va allunyar d’Euskadi els presos terroristes, dificultant les visites familiars. La societat basca està molt dividida però la gran majoria vol la pau.