01. Els trasplantaments

Entre els tractaments més brillants de la ciència mèdica hi ha els trasplantaments d’òrgans d’un donant (generalment, acabat de morir i amb els òrgans en bon estat) a un receptor malalt al que no li funciona un òrgan. Les transfusions de sang també són un trasplantament: de teixit sanguini.

Des de l’antiguitat s’han intentat els trasplantaments. Al segle II a. C. l’indi Sushruta reconstrueix nassos, que a la India es tallaven com a càstig. A l’època del Renaixement, Tagliacozzi reconstrueix nassos amb empelts de pell: s’adona que la pell ha de ser del propi pacient ja que si és d’un altre és rebutjada.

Alexis Carrel (1873-1944) és considerat el pioner dels trasplantaments. Practicà trasplantaments experimentals amb animals: melsa, budells, ovaris, cor de gats i gossos. Un gos viu 17 mesos amb el ronyó d’un altre. Així demostra que els sers vius poden intercanviar-se òrgans. Carrel era un cirurgià francès que arribà a ser un virtuós de les sutures d’artèries i venes, avançant-se al que avui en diem microcirurgia. Inventà també el cor artificial, una màquina de circulació extracorpòria que substitueix el cor quan aquest s’ha d’aturar per operar-lo. Malauradament, Carrel tenia idees racistes i eugenèsiques i va col·laborar amb els nazis. Per ètica, els seus estudis són tinguts amb compte amb moltes precaucions.