05. Josep Oriol

Neix al barri de Sant Pere de Barcelona. El pare és velluter, la mare és filla d’un mestre calceter (que feien mitges). El pare mor aviat i la mare es torna a casar amb un sabater benestant. Però aquest també emmalalteix i Oriol als 12 anys l’atén i el cuida.De molt jovenet entra d’escolà a Santa Maria del Mar. Més endavant va a estudiar a la Universitat de Cervera. Pels seus dejunis i penitències li diuen el Doctor Pa i Aigua.

És humil però coratjós, treballador i reflexiu a la vegada. Té molt sentit pràctic, sobretot per ajudar els necessitats. També és una mica irònic. Quan ja tenia fama de taumaturg, deia irònicament: «M’han calgut més de 20 anys per arribar a mestre...».

Greus controvèrsies i suspicàcies

Un altre capellà barceloní, Oleguer de Montserrat, funda l’Oratori de Sant Felip Neri, llavors de moda a tot Europa. Busca com a col·laborador a Josep Oriol.

L’Oratori estimula l’oració mental i és acusat de quietisme (heretgia que abusa de la passivitat, menystenint l’activitat de les bones obres). El 1674 la Inquisició acusa a Montserrat, que és jutjat i empresonat. Oriol, que sap com n’és d’injusta l’acusació, lluita per defensar-lo. Fins i tot fa un viatge a Roma, aconsegueix que se l’escolti i es deixi en llibertat el seu amic Montserrat.

Un sant alegre i barceloní

Viu tota la vida a Barcelona i malgrat la seva senzillesa i humilitat és admirat pel poble, per això és diu que és el sant dels menestrals. És beneficiat de l’Església del Pi on rep visites de malalts i persones que demanen favors. Viu a prop, al Carrer de la Flor (passatge de Canuda), en una habitació que li deixen.

És molt generós: «Més m’estimo que la mort m’atrapi abraçant-me a una dona que amb un ral a la butxaca».

Miracler

Entre d’altres s’explica que a Canet de Mar hi ha les mullers dels mariners que no tenen noves dels marits: Josep Oriol les consola i els diu si tornaran o no.

Té fama de miracler. Fa guariments a la capella de la Sang de l’Església del Pi, no sense contrarietats: la Inquisició s’ho mira amb suspicàcia i sembla ser que el mateix gremi dels metges el denuncien, ja que hi veuen un competidor.

Diuen que té el do d’apaivagar amb les mans les onades quan hi ha tempesta...

Amb els anys se li dedica la Parròquia de Sant Josep Oriol al Carrer Diputació, entre Urgell i Villarroel, a Barcelona.

Bibliografia:

Soldevila, Carles. Figures de Catalunya AEDOS, Barcelona 1955