Passegem per un camí de ronda de la Costa Brava. Els pins arriben fins a la platja. Hi ha un pi arrapat al penya-segat, les arrels del qual semblen els llargs dits que mantenen el tronc permanentment agafat a la roca. Fines canonades penetren en la terra i absorbeixen aigua i minerals que la planta necessita i que pugen tronc amunt amb la saba.

Ja es veu que te recursos per resistir.

Quan era petit, el pi era molt indefens, era un arbre fràgil i amb tant poques arrels que el vent i el fred podien matar-lo. També té enemics o, millor, competidors: altres arbres més forts que el tapen com ara l’alzina o altres pins i no deixen que la llum del sol hi arribi.

Protecció al fred.

No són els arbres més resistents al fred però se’n protegeixen. Tenen la fulla força adient: en forma d’agulla i per tant no ofereixen gaire superfície per refredar-se. Altres arbres, com el plàtan, perquè el fred no geli la saba dels nervis de les fulles, és desprenen d’aquestes a la tardor quan comença el fred. Els pins conserven les fulles a l’hivern.

Altres arbres semblants al pi estan més preparats per a la neu de l’hivern. Els avets tenen les branques cap avall i la neu rellisca i no forma capes gruixudes que amb el seu pes podrien esqueixar les branques.

Pinyes i pinyons.

Segurament ens sembla que no hem vist mai la flor del pi. En tenen, però a l’època que surten (primavera) estan ben camuflades, amb colors semblants al tronc i fulles. El vent o els ocells porten el pol·len de les flors masculines a les femenines que donaran lloc al fruit.

Els fruits del pins són les pinyes, de les que s’obtenen els pinyons. Que bones són les seves llavors acabades de treure a cops de pedra de la seva dura coberta! I també en coques, pastissos i panellets.

Altres productes

De les pinedes se’n treu una fusta blanca, que serveix per fer mobles, per cremar. També la reïna, un suc molt espès i enganxós, amb una olor forta i característica, de la que s’obtenen vernís i pintures. Hi ha resines d’arbres prehistòrics ja extingits, que formen pedres valuoses d’un color daurat transparent: l’ambre. La reïna té una funció protectora de l’arbre: el fort olor la protegeix d’animals que poden mossegar l’escorça.

Altres arbres es protegeixen dels animals que es mengen les fulles baixes, emetent productes volàtils que produeixen olors i sabors desagradables.