Galileu Galilei va néixer a Pisa el 1564. Estudia medicina a la universitat d’aquesta ciutat. Galileu és curiós de naixement. Als 16 anys descobreix la llei del pèndol. Succeeix a la catedral de Florència. Devia tractar-se d’una cerimònia important. L’encenser va d’un costat a l’altra. Tothom ho veu, però a ningú se li acut comptar els batecs. Al jove Galileu, si. I a més és fa preguntes: Van més de pressa els encensers petits? De què depèn el nombre de batecs? Del que pesa cada encenser?

Després a casa seva ho experimenta amb pèndols (boles de diferent pes i sostingudes per cordes de diferents llargades). Va fent oscil·lar cada pèndul i anota el nombre d’oscil·lacions per el mateix temps (rellotge de sorra).

Difícil de creure

El 1588 fa de professor de matemàtiques a Pisa. A la famosa Torre Inclinada de aquesta ciutat realitza el famós experiment de deixar anar dues boles de molt diferent pes (una de ferro i una de fusta). Fins llavors tothom creia el que havia escrit Aristòtil i que sembla de sentit comú: la més pesada arribarà abans a terra. Doncs resulta que no: les dues arriben al mateix moment. El pes no influeix doncs en el temps de caiguda dels cossos. La ciència a vegades és difícil de creure! Molts ciutadans, professors inclosos segueixen sostenint la doctrina tradicional d’Aristòtil. Galileu els ridiculitza... I se n’ha d’anar a Pàdua.

És un home del Renaixement amb interessos i habilitats molt variades: És un artista: toca l’orgue, escriu poemes... És també un home pràctic, un manetes: fa joguets i més endavant construirà telescopis. És un científic: interroga i observa la natura, els fenòmens. És també un polemista temible: li agrada prendre el pèl als ignorants que pretenen portar-li la contraria...

L’instrument per observar el cel, el telescopi

A Holanda han fabricat un tub amb lents per veure els planetes. El govern ho ha declarat secret militar ja que ho fan servir per controlar si hi ha naus enemigues a la vista. Galileu en fabrica un en sis mesos.

És el primer en veure i descriure les muntanyes i els cràters de la Lluna, les fases de Venus, les taques de la Lluna i el Sol.

El 7 gener de 1610 observa i descriu els quatre satèl·lits de Júpiter.

El 1611 va a Roma.

El 1616, Pius V declara herètic el sistema copernicà. Galileu està convençut de la raó de Copèrnic i considera que el Papa s’equivoca, i que és fa un gran pas enrere en l’avenç de la veritat i la ciència. Considera que invocar la Bíblia com a prova, en contra de l’evidència i les proves científiques, tampoc no afavoreix la religió. No hi pot haver dues veritats contradictòries. Galileu és tossut però té paciència.

Condemnat per dir la veritat

Galileu espera 15 anys a publicar el seu manuscrit sobre aquesta qüestió. Finalment el 1932 el publica. L’Església condemna el llibre de Galileu.

La seva filla monja el consola i el comprèn durant aquests dies de tribulació. Finalment, el 22 juny de 1633, als 69 anys davant d’un tribunal ha de negar que la terra giri al voltant del Sol, per evitar la presó i una possible mort a la foguera, com qualsevol heretge. En sortir del judici, Galileu va pronunciar la famosa frase “Eppur si muove” ("I malgrat tot, es mou") referint-se als girs de la Terra al voltant del Sol.

La Inquisició el deixa tornar a casa on passa els últims anys de la seva vida.

El 8 gener de 1649, mor.