04. El Doctor Robert
El Doctor Robert (1842-1902) figura de la regeneració política catalana.En plena Gran Via, a la Plaça Tetuan, s’aixeca un monument diferent dels habituals. A la base diu : A Bartomeu Robert. Sobre una àmplia base gaudiniana on hi ha tres punts d’aigua en una pila, s’aixeca un complex grup escultòric. Sobresurt un bust del Dr. Robert. Una dona li mostra el seu agraïment amb un bes (aquesta part és de marbre). Un nombrós grup representa la seva activitat com a metge (aquesta part és de pedra) un altre grup, gent del poble, el seu ideari polític de servei públic (aquesta, de bronze).
Aquest gran monument, aixecat primerament a la Plaça Universitat, enretirat pel franquisme després de la guerra civil i recuperat, encara que no en el seu lloc original, sinó en un lloc considerat més discret i arraconat, situat en l’emplaçament actual de la plaça de Tetuan durant la transició a la democràcia, el 1977, explica molt bé la vida d’aquest barceloní, un dels més estimats pel poble. Robert en efecte, va esdevenir un metge exemplar i també un polític emblemàtic, generosament lliurat al servei del poble i gaudint d’un prestigi extraordinari.
Metge prestigiós i altruista
Bartomeu Robert i Yarzábal havia nascut a Tampico, Mèxic el 1842 però la seva vida està lligada a Barcelona i a Catalunya.
El 1864 és llicenciat en medicina i poc després, doctor. Treballa al vell Hospital de la Santa Creu, on te ocasió de familiaritzar-se amb la misèria i el dolor, que no deixaren d’impressionar-lo tota la vida. En mig del treball no deixa d’estudiar i el 1875 guanya la càtedra de Patologia. Famós pel seu ull clínic, el seu prestigi fa que se’l consulti, per exemple, en l’última malaltia del rei Alfons XII.
És conegut també pel seu altruisme, doncs visita sovint de franc. És també voluntari en les epidèmies que es presenten: febre groga i còlera.
Alcalde catalanista
També però, té temps de dedicar-se a la política i és un dels impulsors de l’ideari catalanista.
El 1988, l’any de l’Exposició Universal, esdevé president de l’Ateneu Barcelonès. Participa en la presentació que es fa a la reina Maria Cristina, dels greuges dels catalans...(Memorial de greuges) i el 1899 és nomenat alcalde de Barcelona.
El seu pas per l’ajuntament és molt important ja que elimina el caciquisme, mal endèmic de l’època, que fa molt mal a la política. Compta però amb una resistència oberta dels mateixos corruptes.
La política i l’administració estaven corrompudes. Imperava el caciquisme i el frau electoral. L’Ajuntament de Barcelona estava en mans de polítics corruptes que es lucraven personalment amb els contractes, les obres i pagaven sous a funcionaris que no anaven a treballar... Robert ha de lluitar contra aquestes males pràctiques i malgrat l’odi dels contraris, imposa la honradesa i la transparència en la gestió pública.
Josep Pijoan narra a La Veu de Catalunya el cas de l’Urgellet. El cacic liberal envia un jutge i un fiscal amb carta blanca per cessar carters, processar alcaldes, desenterrar expedients de quintes...És a dir per fer por i eliminar possibles rivals.
Diputat
A nivell de Catalunya es produeix el”tancament de caixes”(els empresaris catalans es neguen a pagar els impostos) . Com alcalde ha de firmar les multes al industrials. Abans de fer-ho, dimiteix. Aquest gest valent, li atrau l’admiració del poble...
El 1901 al Parlament espanyol, Robert defensa les reivindicacions catalanistes en un ambient advers. Aquell mateix any encapçala la candidatura catalanista i és el més votat. També com a diputat sap defensar les idees catalanistes amb pedagogia, sovint davant un públic hostil. També els seus mítings són accidentats i boicotejats. Com a bon demòcrata, per sobre de tot, estimula a votar. Fins al mateix dia de la votació, han de lluitar contra el frau...
Els diputats solien ser forasters, residents a la capital, desconeixedors dels assumptes que havien de defensar o resoldre, obeïen les recomanacions dels alcaldes o secretaris dels ajuntaments afins...
Mor quan anava a pronunciar un discurs, el 1902.
L’enterrament és una manifestació de gran dol, la primera del segle a Barcelona (Aquell mateix any hi hauria també l’enterrament multitudinari de Mn. Cinto)
La popularitat de Robert s’estén a tot el país. Molts pobles li dediquen carrers i places.
La personalitat del Dr. Robert
Robert representa la regeneració de la política amb una idea de país. El patriotisme li serveix per defensar els drets de la gent, per fer una gestió clara i democràtica... Aquest ideal fou un dels principals del catalanisme. Aixecar el país amb la gestió neta de la cosa pública...
Sap també dimitir quan no pot o no vol fer complir la llei que en aquest cas considera injusta. El catalanisme lluita contra el centralisme amb el tancament de caixes. El poble l’adora, corresponent al comportament del seu alcalde...
BIBLIOGRAFIA
Enric Jardí El Doctor Robert i el seu temps. AEDOS, Barcelona 1969