03. Joana Massissa, esposa de Serrallonga (~1612 - ?)
Joana Massissa
Dona de la pagesia que va ser l’última companya de Joan Sala Ferrer (1594-1634), bandoler conegut amb el nom de Joan de Serrallonga. El bandolerisme, que aleshores proliferava a les zones rurals com a conseqüència de la crisi econòmica, va ser mitificat per la literatura castellana del Siglo de Oro (Lope de Vega, Tirso de Molina) i pel romanticisme posterior (l’autor català Víctor Balaguer va escriure el drama Don Juan de Serrallonga o los bandoleros de las Guillerías el 1858). La literatura va atorgar als bandolers una vida heroica, de novel·la, va convertir-los en uns homes justiciers, uns lluitadors del poble en contra de l’opressió. La realitat, però, no va tenir res a veure amb tot això, com explica perfectament un trist episodi de la vida de Joana Massissa.
Joana Massissa era d’origen humil, segurament havia nascut a les comarques del Rosselló, que a començaments del segle XVII encara formaven part de Catalunya. Els seus pares la devien casar de molt jove amb un moliner empordanès, que vivia a Castelló d’Empúries. Poc temps després, al voltant dels vint anys, Joana va quedar-se viuda i, possiblement, sense fills. A l’estiu del 1632 va decidir anar a peu fins al santuari de Núria per demanar a la Verge que la curés de les febrades que patia. La seva devoció, molt freqüent en aquell temps sobretot entre els sectors populars, va comportar un canvi radical i inesperat en la seva vida, que Joana no havia sospitat mai. Quan caminava pels voltants de Sant Joan de les Abadesses, va aparèixer al mig de la ruta la quadrilla del bandoler Joan de Serrallonga amb posat amenaçador. Ens podem imaginar la por que devia sentir aleshores Joana, palplantada al davant d’uns homes forts i mal vestits que devien apuntar-la amb els pedrenyals (un tipus de pistola) que potser treien fum encara de robatoris anteriors, d’algun segrest o de qui sap quins crims. Potser fins i tot Joana va reconèixer el capitost del grup.
Joan Sala Ferrer era fill d’uns pagesos benestants de Viladrau que feia més de 10 anys que es dedicava a la delinqüència, impulsat per les dificultats econòmiques de la família. Alguns dels seus germans i germanastres havien fet de bandolers abans que ell, i tothom sabia que el seu germà gran havia format part de la quadrilla d’en Perot Rocaguinarda (1582- ~1635), un bandoler sanguinari que havia estat indultat el 1611 a canvi d’enrolar-se a l’exèrcit del rei Felip III (1578 – 1621), el monarca que va veure començar el conflicte europeu de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que emmarca la Guerra dels Segadors catalana (1640). Joan Sala s’havia casat el 1618 amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós, que també tenia dificultats econòmiques, i va ser a partir d’aleshores que va començar a fer-se anomenar Joan de Serrallonga. Era habitual que els bandolers, obligats a passar llargues temporades lluny de casa seva (si en tenien) i a refugiar-se en indrets solitaris, raptessin les noies que es trobaven pel camí. Serrallonga, per exemple, visqué una temporada amb Anastàsia Colobrans, fins que li va ser arrabassada per un bandoler de la seva mateixa colla.
Quan a l’estiu de 1632 va trobar-se Joana Massissa prop de Sant Joan de les Abadesses, Joan de Serrallonga tenia 38 anys i ningú no li feia companyia a la nit. Així és que va segrestar la jove i se la va endur amb ell, obligant-la a viure al seu costat durant quinze mesos, fins al 31 d’octubre de 1633.
Joana Massissa era “una dona de bona estatura, blanca de cara”, segons conten uns testimonis de l’època. Mentre va durar la seva convivència forçada amb en Serrallonga devia anar vestida amb una faldilla fins a mitja cama, una capa de pastor i un barret d’home, com totes les amistançades dels bandolers. No devia anar armada i no devia participar en els assalts als viatgers de camí ral ni en els robatoris o els assassinats, ja que els bandolers tenien per costum deixar les seves companyes en una casa de confiança perquè les vigilessin mentre ells duien a terme les seves accions.
Devien ser molt difícils de suportar per a Joana, aquests quinze mesos al costat de Serrallonga. Tres vegades va provar de fugir de les urpes del seu raptor sense aconseguir-ho. El bandoler sempre acabava per atrapar-la i en una ocasió li va donar un cop tan fort al cap que li va deixar el senyal per molts dies, segons ella mateixa explica.
Però afortunadament, el malson es va acabar la vigília de Tots Sants de l’any 1633, el dia de la castanyada. La quadrilla d’en Serrallonga s’havia desfet i a ell, que voltava pels boscos acompanyat només de Joana, el perseguia la justícia de ben a prop. S’havien amagat al mas Agustí de Santa Coloma de Farners, i allí van ser detinguts en nom del rei. Joan de Serrallonga va ser condemnat i ajusticiat el 8 de gener de 1634. A Joana Massisa, que llavors estava embarassada, les autoritats li van oferir la llibertat si confessava totes les activitats de Serrallonga durant el temps que havien viscut junts. Ella, com és evident, va acceptar l’oferta de seguit.
No sabem si Joana Massissa va ser capaç de refer la seva vida...