05. ROSA PARKS. No a la discriminació.
La Rosa treballava tot el dia en una màquina de cosir. Aquell vespre estava molt cansada i per això va agafar l’autobús.
No li agradava anar en autobús. No li agradava el fet que havia d’anar sempre a la part de darrera, l’única on podien estar els negres. No li agradava d’haver de deixar-li el lloc a un blanc si l’autobús s’omplia. Però era el 1950, i aquesta era la pràctica en els estats del sud dels EUA.
La Rosa Parks va pagar i es va asseure en el primer seient de la secció dels negres. Aviat l’autobús s’omplí. Va pujar un blanc i va buscar un seient. “Ei, aixequis!” li va dir el conductor a la Rosa. La Rosa estava cansada. Però no només del treball de tot el dia. Estava cansada de les injustícies. N'estava farta!. “No”, va dir suaument.Fou arrestada i li posaren una multa de deu dòlars.
A les quaranta-vuit hores, als barris negres de Montgomery (Alabama) s’havien repartit milers de papers amb el missatge “Ves a peu”. Ves a peu a l’escola, al treball, a l’església, a tot arreu. Però no pugis a l’autobús fins que l’empresa no canviï les regles.
L’empresa es negava a canviar-les. I per això els habitants negres de Montgomery no agafaren l’autobús.
La vaga contra la empresa d’autobusos fou un èxit gràcies a què més de vint-i-cinc mil passatgers diaris eren negres.
La vaga va durar quasi un any... El novembre de 1956, el Tribunal Suprem va dictaminar que la empresa d’autobusos havia negat als ciutadans negres la igualtat de drets. Havia de deixar que s’asseguessin on volguessin.
La Rosa Parks havia aconseguit més que conservar el seu lloc a l’autobús. Va iniciar un moviment que va unir els nord-americans negres en una lluita pels seus drets civils. Per això se la coneix com la mare del moviment dels drets civils en la era moderna.
El novembre del 2005, Rosa Parks va morir envoltada i venerada de l’estimació de molts que la consideren la mare dels drets civils dels negres.