05. Rosa Sensat (1873 – 1961)

Rosa Sensat i Vila, mestra

Rosa Sensat va néixer en una època de grans canvis polítics, ja que el 1871 s’havia proclamat la Comuna de París i poc després, l’any del seu naixement, la Primera República Espanyola (1873-74). Era una dona menuda, amb uns ulls negres molt vius, un caràcter dolç i un desig immens d’aprendre coses, que va tenir l’empenta i el coratge d’introduir canvis fonamentals en la pedagogia catalana i en les aules en les primeres dècades del segle XX. Va dirigir durant molts anys l’Escola de Bosc de Montjuïc, la primera escola activa i pública catalana, que va arribar a tenir prestigi internacional.

Nascuda al Masnou en una família treballadora, va ser la gran de dues germanes. La mare, Josepa Vila, era brodadora i feia puntes de coixí. El pare, Jaume Sensat, es passava llargues temporades fora de casa, embarcat en els velers de la marina mercant que comerciaven amb les colònies espanyoles d’Amèrica. La primera vegada que el capità va veure la seva filla Rosa va ser des del mar, quan el vaixell que tornava d’Amèrica va passar per davant de la platja del Masnou abans d’anar a Barcelona, on era obligatori dirigir-se primer. La Josepa duia a coll la seva filla Rosa per ensenyar-la al seu pare des de lluny. La infantesa de Rosa Sensat va estar marcada, doncs, per les absències perllongades del pare, que es van tornar definitives quan va morir el 1882, deixant una viuda de 28 anys, una filla gran de 9 i una altra de més petita. Les dones de la família es va haver de posar a treballar més per sobreviure, així és que la mare, l’àvia i ella van començar a cosir per a algunes botigues de Barcelona. Va ser llavors que la Rosa va començar a rebre classes particulars a casa seva, després d’haver anat un temps a l’escola del poble. Era una nena de 10 anys, desperta, que aprenia molt de pressa tot el que el mestre li ensenyava. Quan tenia 12 anys la van enviar a estudiar per mestra a Barcelona, i després a Madrid.

El 1888, als 15 anys, Rosa Sensat va acabar la carrera i va començar la seva vida professional dirigint l’escola municipal del Masnou. A partir d’aquest moment va fer de mestra en escoles de diferents ciutats. Va treballar a Girona (1892), a Madrid (1896), a Alacant (1900), on va fer classes a l’Escola de Mestres, i a Barcelona (1904), on va entrar en contacte amb altres grans pedagogs com Alexandre Galí.

Aviat va compaginar la vida laboral amb la familiar, ja que es va casar el 1903, quan tenia 30 anys, i va tenir de seguit una filla (1904) i un fill (1905). Per millorar en la seva faceta professional, convençuda com estava de la necessitat de formació permanent del professorat, Rosa Sensat va viatjar per Catalunya, per Espanya i per Europa, per veure com eren les escoles de diferents indrets. El 1912-13 li va ser concedida una beca de sis mesos per ampliar estudis a Alemanya, Bèlgica i França, que li va permetre entrar en contacte amb les noves tendències de la filosofia, la psicologia i la pedagogia.

En l’època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), Rosa Sensat va implantar a Barcelona els nous mètodes pedagògics que triomfaven per Europa, que implicaven una participació més activa de l’alumnat en l’aprenentatge, que es produïa en contacte amb la vida quotidiana i l’entorn més proper. En la seva pràctica diària defensava que l’educació havia de tenir en compte l’evolució psicològica de l’alumnat, potenciar-ne la sensibilitat i la creativitat, però també l’educació integral en els valors morals i en la ciutadania. La seva tasca pedagògica renovadora va sobresortir sobretot en l’Escola de Bosc de Montjuïc, una escola municipal a l’aire lliure que va dirigir (la secció de les nenes) des del 1914 fins al 1931 i que va esdevenir un model de l’escola nova. Van ser 17 anys de treball intens, estimulant, gratificant i enriquidor, en els quals també va escriure llibres per explicar i compartir les seves idees sobre l’educació.

El 1931, l’any de la proclamació de la Segona República Espanyola (1931-36), Rosa Sensat va passar a dirigir el Grup Escolar Milà i Fontanals, del Raval barceloní. Tenia 58 anys i molta empenta encara, però les coses es van començar a torçar aviat. El seu marit es va posar malalt el 1935 i va haver de ser operat quatre vegades en pocs mesos. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, el 18 de juliol del 1936, l’angoixa i el dolor per aquests esdeveniments polítics que van acabar amb la República i la democràcia es van afegir al sofriment personal. El marit de Rosa Sensat va morir el 30 de juliol de 1936, el mateix dia i a la mateixa hora que s’havia casat 33 anys abans. Amb Barcelona sota les bombes, Rosa Sensat va decidir demanar la jubilació voluntària el 1938 i anar-se’n. Va marxar cap a Girona a l’edat de 65 anys i amb 50 de treball a les aules.

Acabada la guerra el 1939, el govern de Franco va ordenar que tothom tornés a la feina que feia abans del 18 de juliol. Rosa Sensat es va veure obligada a ocupar la plaça a l’escola Milà i Fontanals, que aleshores era dirigida per feixistes. Per evitar-ho, va demanar de continuar jubilada. Els tràmits es van allargar i els papers de la jubilació voluntària no li van arribar fins el 1940, dies abans de fer els 70 anys. Era una jugada calculada per pagar-li menys diners de pensió perquè no havia arribat a l’edat de jubilació forçosa.

Rosa Sensat, que va morir als 88 anys, va deixar empremta pedagògica en la seva família i en el seu país. Si la seva filla Angeleta Ferrer Sensat va ser també pedagoga, en honor seu es va fundar el 1965 l’Escola de Mestres Rosa Sensat i el 1980 l’Associació de Mestres Rosa Sensat, institucions que promouen la renovació pedagògica i cultural i la millora de l’ensenyament públic.