10. El temple de la Sagrada Família

L’edifici més visitat

Avui aquest temple en construcció ha esdevingut un dels símbols emblemàtics de Barcelona i atrau allaus de turistes (més de 3 milions a l’any). Els atrau la gosadia d’una arquitectura tan diferent del altres temples i catedrals?. El fet de veure construir una catedral? L’originalitat d'Antoni Gaudí? El parc temàtic que ve a ser? És la catedral dels pobres com el títol del quadre de Joaquim Mir?

Una mica d’història

Quan es va començar l’any 1882 ( ja fa més de 120 anys!) representava la reacció d’uns creients contra la secularització (encara inicial) de la vida. Contra la visió laica de la família, constituïa l’exaltació de la Sagrada Família. També en expiació per les morts de les lluites socials: a la façana del Naixement hi ha l’escultura d’un anarquista amb una bomba. Era un temple expiatori, per implorar el perdó dels pecats: així la religió tornaria a impregnar la vida ciutadana.

El primer arquitecte, Francesc de P. del Villar, començà la cripta circular neogòtica, però ho deixà per dissensions amb la junta. Gaudí és escollit per prosseguir l’obra. Té 30 anys. Acaba la cripta (cúpula nervada molt baixa), construeix l’absis (coronat amb vegetals i animals) i la façana del Naixement però sobretot concep un gran monument. Viu a la mateixa obra i hi dedica tota la vida que li queda. Sap que no l’acabarà però deixarà suficient planificació perquè els seus deixebles la puguin acabar. Com les catedrals, jo no l’acabaré., l’acabaran d’altres.

Durant la revolta del 1936 es destruí quasi tota la documentació i planells de Gaudí.

L’estructura de l’obra

Com moltes esglésies, la planta és de creu llatina amb tres façanes monumentals. La de Llevant (braç dret del transcepte) dedicada al Naixement de Crist. La de Ponent (braç esquerre), a la Passió. Al Sud, la més gran, la de la Glòria, encara per fer. Cada façana té 4 torres, que en conjunt simbolitzen els 12 apòstols. Tenen una forma cònica , semblant als xiprers, amb nombroses obertures per deixar passar el vent i no oferir-hi resistència. Segons l’escultor Rebull, Gaudí s’inspirà en la tija florida de l’acant, planta de la ribera mediterrània.

L’absis (al Nord) anirà coronat per una cúpula en forma de torre, símbol de la Mare de Déu, plena de vegetals i animals. La gran agulla central ( 170 metres, l’altura màxima de l’obra) sobre el centre de la planta en creu, símbol del Salvador i amb 4 grans torres dedicades als evangelistes.

La gran nau no s’aguanta en contraforts sinó per columnes inclinades. Veritable bosc de columnes inundat per la llum, escriu Giralt-Miracle.

Modernisme a la façana del Naixement

Quatre altes torres de perfil parabòlic encerclen les tres portes. Tenen una alçada de 107 metres i acaben amb mosaics policromats confeccionats a Murano: aquest crestat de formes esfèriques recorda les canyes badades a les que la quitxalla de Reus col·locava taronges per anar a esperar els Reis. Gaudí concep aquesta façana com un pessebre gegantí, amb una decoració naturalista Les 3 portes són la de la Fe, l’Esperança i la Caritat.

La primera, a la dreta, té l’anagrama de Sant Josep, i hi ha els grups escultòrics de la Visitació, i la Infantesa de Jesús. Els grups escultòrics són de grandària natural, sovint elaborats amb motlles. També hi ha coloms i gallines, flors i plantes, arbres orientals: la palmera, albercoquer, llimoner, olivera, llorer...El pinacle, dedicat a l’Eucaristia i la Mare de Déu, està ple de raïms i espigues.

La porta de l’Esperança , a l’esquerra, amb l’anagrama de Maria, escenes de la Sagrada Família, és coronada per roca de la muntanya de Montserrat. A la matança dels innocents, el soldat romà és un treballador d’una bodega propera.

Al centre, la porta de la Caritat : Una varietat de plantes conflueixen per cantar l’amor a Déu. Al mainell, l’arbre genealògic de Jesús, El grup escultòric del Naixement de Jaume Busquets sobre la porta, flanquejat per l’Anunciació (del mateix escultor) i la Coronació de la Mare de Déu. L’anagrama de Jesús sobre una creu grega muntada sobre una estrella i una superfície amb punts sobresortints: la Via Làctia. .Al vèrtex un xiprer gegantí, símbol de la vida, amb molts coloms.

Escultures de Subirachs a la façana de la Passió

Aquesta façana te forma de gran porxada (24,5 m alçada x 37 d’amplada), amb 6 columnes inclinades amb forma d’ossos com volia Gaudí. Cornisa angular de basalt.

Els grups escultòrics s’encarreguen a Subirachs, un escultor modern.

Començant a baix a l’esquerra: El sant Sopar. El petó de Judes: aquí hi ha el criptograma de l’edat de Crist amb 16 xifres (4x4): sumant-ne 4 seguides sempre dóna 33. ( són possibles 310 combinacions). La flagel·lació (columna mitgera). Les negacions de Pere. Pere compungit: laberint de la mitologia simbolitza la solitud de l’home ( naixem i morim sols). El judici de Jesús.

Nivell mitjà, a la dreta: Pujada al Calvari, primera caiguda. Trobada amb les dones de Jerusalem, la Verònica (aquesta, sense faccions, ja que no surt a l’Evangeli). A l’esquerra d’aquest grup central hi ha el mateix Gaudí ( recorda la coneguda foto de la processó de Corpus del 1924). La figura eqüestre del centurió Longi (el que travessà el pit de Jesús amb una llança).

Part alta: Soldats jugant-se les vestidures. La Crucifixió (central ): creu horitzontal, el Crist, els peus desclavats, penjant. L’enterrament. Un ou sobre la Verge simbolitza la vida, resurrecció.

Subirachs primer fa el dibuix. Després modela en fang una figura petita que després fa més gran (grandària natural) d’un terç de la grandària definitiva . Després en pedra ( tres vegades la grandària natural, més gran com més amunt ha d’anar el grup escultòric) .

Portes de bronze

La porta de Getsemaní: a l’esquerra . A dalt: cel amb lluna plena, Jesús pregant abans de ser pres. Segona línia: els apòstols germans, Joan i Jaume el Major, dormen. Pere adormit amb el cap recolzat damunt una pedra

Tercera i última línia: prisma de Dürer, simbolitza la Terra . Així que de la terra es puja al cel.

Nombroses empremtes i detalls al·legòrics, com si fossin fòssils fixats a la matèria, donen la impressió del pas del temps

Portes centrals amb 2 batents gegantins ( 6,72,x2,80) plens del text de l’evangeli corresponent a les escultures de la façana, a manera de síntesi. Com diu Subirachs «Aquestes portes, separades pel mainell, vindran a ser així com dos immensos llibres oberts i no distrauran amb figures la soledat que ha de tenir a figura de Crist lligat a la columna, que es troba davant...».

Porta de la Coronació d’espines. Després d’un text, relleu de la Coronació. Episodis d’Herodes i Pilat. L’enfrontament de les dues escenes quasi iguals vol recordar la dita catalana, d’ anar d’Herodes a Pilat. A baix, a la dreta, el manyoc de bruc que serví per apallissar el condemnat. Empremtes de petxines, monedes suggereixen, com a l’altra porta, el pas del temps.

Com diu Bassegoda, «Subirachs no imita Gaudí, però sent com el mestre i ofereix el dolor i el drama de la passió amb tota la força de la pedra esculpida a cops violents, a martellades d’inspració i sentiment... »

L’estil de Subirachs obté una resposta de la pedra amb formes cantelludes, formes esquemàtiques molt expressives i creiem que adequades amb la idea de la façana de la Passió de Gaudí.

Quan a l’estil de Gaudí a la Sagrada Família varia entre un neogòtic imaginatiu (cripta i absis), modernisme de la façana del naixement i l expressionisme i el cubisme de les torres i pinacles (Giralt- Miracle)

BIBLIOGRAFIA

Bassegoda, Joan. Gaudí. Salvat La Caixa, 1984

Cirici, Aexandre. Barcelona pam a pam, Teide 1976

Fontanals, Imma, Subirachs a la Sagrada Família, E. Mediterrània, 1998

Dolça catalunya. Gran Encicloèdaia Temàtica Catalana. Biografies. Gaudí . E. Mateu. Barcelona 1981

Giralt Miracle, Daniel. La primavera de Gaudí. Suplement de l’Avui, 14 abril 2002.