8. Els homes que fonen minerals i fan monuments amb grans pedres

(Edat del Bronze. fa 3.000 anys)

Edat d’Aram o Coure.

Has vist algun gerro o plat d’ aram? És d’un color daurat fosc, quasi vermellós i d’una rara bellesa. Si l’has vist alguna vegada, ja no l’oblidaràs...

Petit Esquirol, un nen de la tribu, està a la vora del foc amb el seu avi. Li agrada fer preguntes que generalment l’avi, amb la saviesa de l’experiència, li contesta. Ja fa dies que veu que d’una de les pedres del foc en surt un líquid espès i brillant. No el pot tocar ja que el fum que desprèn enmig de les brases l’adverteix de la seva roentor.

-Què és aquest petit riu platejat que surt de la pedra? L’avi s’hi fixa però aquesta vegada no sap què dir.

-No ho sé. No ho toquis que està roent. Però quan faci estona que el foc estigui apagat, demà de bon matí, si encara hi és, veurem...

L’endemà varen atançar-se on hi havia hagut el foc. El rajolí espès i brillant, ara ja no era líquid sinó que s’havia endurit com una pedra. L’agafaren, l’observaren, el ratllaren amb una pedra, el flairaren (semblava feia una mica d’ olor).

-Podríem tornar-lo a posar al foc a veure què passa...

I, com pots suposar, al cap de poc començà a fondre’s. L’ avi i el nen varen ser els primers en veure un mineral fonent-se al foc. Ho explicaren als grans de la tribu i aviat trobaren més pedres amb mineral i obtingueren una certa quantitat de coure.

-Podem fer plats i puntes de llança i de fletxes, punxons, agulles ...

Primer, a base de colpejar un metall que és força mal·leable. Més endavant, inventen el motllo.

Coneixien ja altres metalls com l’or. Les palletes d’or es trobaven en alguns rierols,. Martellejant-los es podien obtenir peces per fer collarets i altres objectes.

L’ avi d’ aquesta història no trigà massa temps en morir. El varen enterrar al monument funerari de la tribu, una rodona de dos metres de grans pedres, coberta per una pedra encara més gran en forma de llosa, a la que s’hi accedia per un passadís també cobert de pedra. Allí dipositaren el cos vestit de l’ avi amb algunes de les eines que utilitzava i una ofrena floral. És l’època dels dolmens i altres monuments funeraris que se solen trobar en llocs muntanyosos on viuen els pastors, i dels que a Catalunya en tenim una bona mostra.

Era del Bronze.

L’ estany es un metall semblant al plom i aviat es va descobrir i utilitzar. Segurament casualment es barrejà coure fos i estany també fos i es formà un aliatge que s’en digué bronze, amb més duresa que el coure o l’ estany per separat. Comença l’era del Bronze amb una empenta important en el comerç, ja que es busquen minerals per obtenir-lo. Del comerç s’en deriva la colonització, per part de poblacions més cultes, de territoris menys desenvolupats.

Els grans monuments funeraris passen de moda i són substituïts per la incineració del cadàver (es cremen fins que només en queda cendra) tot posant les cendres en urnes que es guarden en cementiris.