04. RESPIRACIÓ ÉS COMBUSTIÓ

La idea de Mayow de que hi ha una mena de combustió dins el cos, s’ anà verificant amb el temps. Més d’un segle més tard.

Joseph Priestley donà un pas de gegant al descobrir l’Oxigen. Era un pastor protestant afeccionat a la química. Quan fou traslladat a Leeds tingué la sort que al costat de la parròquia hi havia una vella cerveseria en la qual muntà el laboratori.

A més d’ espai, la cerveseria li proporcionava gas carbònic abundant producte de la fermentació del gra de civada. Un primer invent pràctic fou l’aigua carbònica o soda barrejant gas carbònic a l’ aigua. Però havien de venir altres descobriments i altres invents.

Els metalls s’oxiden i Mayow va cremar òxid de Mercuri per tornar a tenir mercuri. Però també obtingué un gas estrany que, al respirar-lo, el feu sentir “lleuger i còmode” i que treia flama a llumins just apagats... Era el gas Oxigen encara que aquest nom li posà Levoisier.

El 1774 l’ afeccionat Priestley visita el savi Levoisier a París i li explica els seus descobriments. Levoisier s’ adona de la importància del descobriment i empra tota la seva capacitat per sistematitzar els coneixements sobre la qüestió. Malauradament en el seu treball no es recorda de citar Priestley! Fins i tot els grans savis poden ser mesquins.

Levoisier, que malgrat la seva gran vàlua moriria guillotinat per la Revolució francesa, va introduir mètodes per pesar i quantificar petites quantitats dels materials químics, i va fer aportacions importants al tema: l’ aire és una mescla de ¼ d’ oxigen i ¾ parts de nitrogen, amb una mica de vapor d’ aigua i de gas carbònic ; l’ aigua esta composta d’ oxigen i Hidrogen (H2O), en la respiració cel·lular es consumeix oxigen i s’ elimina gas carbònic i aigua. També arriba a la conclusió que els aliments bàsics són compostos de Carboni: és a dir carbó ( fins i tot va cremar un diamant per demostrar que també era carbó) Tot plegat li permeté afirmar que la vida es manté per processos de combustió.

Però va ser Pasteur qui el 1854 demostrà que les cèl·lules cremen sucres. Investigava un vi que s’ havia avinagrat creant greu preocupació als agricultors. Quan s’ afegeix llevat al most i en presència d’ oxigen el producte final és gas carbònic i aigua exactament igual que en la combustió. Es tracta d’ un alliberament d’ energia pausat, menys viu que la flama d’ un grapat de sucre sobre el foc, però era evident que les cèl·lules de llevat cremen els sucres del raïm. Precisament la combustió incompleta quan no hi ha aire dona lloc a la fermentació i producció d’ alcohol. ( Per cert que el gust avinagrat estava causat per una altra espècie de llevat que casualment havia entrat a les botes i Pasteur el pogué eliminar escalfant el vi durant mitja hora a 60º. Aquest escalfament per matar microbis rebé el nom de pasteurització).