02. La vela i els rems

Els primers sistemes de navegar sembla que varen ser les balses (canyes de través, o gerres flotants de ceràmica... ) i els troncs buidats mitjançant el foc i escarpres, impulsades per rems manejats pels tripulants.

Els grecs donaren molta importància al domini del mar. A les batalles de Salamina, Siracusa, 400 anys abans de Crist, ja s’utilitzava la llarga nau guerrera Trirreme que arribava a tenir 200 tripulants, 24 rems a cada costat, un timó també a cada costat, vela quadrada. Les naus mercants en canvi eren arrodonides, amb els costats alts i la quilla profunda.

Els romans no eren gaire afeccionats al mar. Només quan hagueren d’enfrontar-se amb la potència marinera de Cartago construïren una gran flota. No tenien almiralls, la flota la comandaven generals o cònsols. La trirreme romana tenia un potent esperó per envestir les naus enemigues i una passarel·la d’abordatge.

Els reis del mar

Els Víkings, originaris d’Escandinàvia, varen ser grans navegants que amb les seves ràpides naus feien incursions en països més al sud. El 846 arribaren a les portes de París. Carlemany, ja vell, feu construir una gran flota però, quan va morir, els seus successors no seguiren amb el projecte. Un exemple de la brutalitat dels víkings va ser la destrucció de la ciutat italiana de Luri que confongueren amb Roma. El cabdill víking Haestein es feu passar per greument malalt i quan tingué el bisbe al costat del seu llit, el va matar creient es tractava del Papa.

Els vaixells víkings varen arribar a Islàndia, Groenlàndia i Canadà, baixant més avall per la costa atlàntica.

Al segle X es pacifiquen. Instal·lats a Normandia és dediquen a l’agricultura i ramaderia. Però el cabdill Guillem el Conqueridor travessa el Canal de la Mànega i envaeix Anglaterra.

Els skeppe (drakkars i snekars), les naus víkings eren llargues i estretes, tenien un pont mòbil cobert a proa i era de poc calat. Vela quadrada amb grans ratlles i dibuixos. Es prioritzava l’agilitat i lleugeresa: quan hi havia un riu navegable les naus anaven riu amunt. Quan no, eren portades a lloms dels guerrers. Els comandants anaven associats a una nau de manera que quan morien s’enterraven amb la nau a la sorra de la platja.

Vela llatina i timó de codast

Les primeres veles eren quadrades i estaven fixes servint només quan el vent bufava de proa a popa. La vela llatina fou la primera vela triangular de proa a popa i movible, la qual cosa permetia orientar-la en el sentit favorable al vent (segle X)

Durant molt de temps el timó fou lateral. En el segle XIII les naus començaren a portar el timó central a la popa (timó de codast) el que significà un gran avenç per maniobrar. Els xinesos feia temps l’utilitzaven en les seves naus (joncs) de popa plana.

L’Edat Moderna

Al començar l’Edat Moderna cristians i turcs es disputaven el domini del Mediterrani. A la batalla de Lepanto l’esquadra cristiana, amb 202 galeres, comandada per Joan d’Àustria i Lluís de Requesens, derrotaren als turcs. Alí Bajà, l’almirall turc, es va matar al veure’s vençut. La galera era una nau de rems allargada, ràpida. Al Museu marítim de Barcelona hi ha una reproducció de la galera reial de Joan d’Àustria.

Les gestes dels descobridors d’Amèrica es realitzaren amb caravel·les. Aquestes naus, amb les que Colom va travessar l’Atlàntic, havien de resistir tempestes, vent i corrents molt més fortes que les del Mediterrani i combinaven veles quadrades i llatines, tenien el timó de codast i un casc alt que les feia molt adequades per resistir les tempestes dels oceans. A l’ampla bodega hi cabien els cavalls i altres animals i els queviures per la llarga travessia.

Els anglesos atacaven les caravel·les espanyoles plenes d’or, i poc a poc varen establir el llarg domini marítim anglès, base del seu imperi colonial. Francis Drake va ser un dels pirates anglesos més famosos.

Els últims vaixells de fusta i veles foren els clipper, d’origen americà, que agafaven grans velocitats gràcies a la seva forma llarga i estreta i el joc de veles (dos o tres en cada pal). Arribaven a 18 nusos (milla/hora) uns 33,3 Km hora. Arribaren a portar 500 viatgers o 1.500 tones de càrrega. Fou el vaixell dominant durant el segle XIX lentament desplaçat pels vaixells de vapor.