04. Michael Faraday (1791-1867). Inducció electromagnètica
Neix a Londres, de família pobre. Als 13 anys deixa l’escola per posar-se a treballar com a noi dels encàrrecs d’un enquadernador. De nit llegeix els llibres que enquaderna. Li crida l’atenció l’article sobre l’electricitat d’un diccionari.
Assisteix a les conferències científiques de Humphrey Davy, molt popular pel descobriment de la làmpada de seguretat de les mines. Michael recull les conferències en un llibret amb dibuixos que li agrada a Davy i l’agafa d’aprenent, una espècie de xicot per a tot. Als 22 anys fa una excursió per França i Itàlia amb Davy i la seva família. També pren notes del que fan: als Alps registren un descens de la pressió atmosfèrica amb l’altura, coneixen a Volta, veuen el telescopi de Galileu a Florència, al Vesuvi cuinen amb la lava...
Davy l’introdueix en els grans misteris de l’electricitat i en concret a l’electroquímica. Amb els elèctrodes d’una pila submergits en aigua, Davy ha descompost la sosa i la potassa separant respectivament sodi i potassi. Faraday estudia els fenòmens de l’electròlisi i descobreix unes lleis (lleis de Faraday).
Inducció electromagnèticaEl 1820, Oersted havia descobert que un corrent elèctric produeix magnetisme i desvia la brúixola. Faraday pensa que potser el magnetisme podria produir electricitat. Després d’una sèrie d’experiments, va fer girar una roda prima de coure dins un imant amb forma de “U”, i va comprovar que generava electricitat (detectada per un galvanòmetre, amb un elèctrode de contacte esllavissant-se sobre la roda i l’altra a l’eix de la mateixa). Havia inventat el generador o bobina elèctrica. Una aplicació, per exemple, és la dinamo de la bicicleta: el cap giratori és mou en contacte amb la roda i proporciona energia al llum de la bicicleta.
Aquest gran invent dóna lloc més endavant a la important generació d’energia elèctrica a gran escala en les centrals hidroelèctriques (salts d’aigua): la força de l’aigua fa girar les pales de la bobina i genera electricitat.
Gràcies al generador, l’electricitat passà de ser un experiment de laboratori a la font d’energia més important per a les fàbriques i, a la llarga, per a la llar.
BIBLIOGRAFIA
Mike Goldsmith. Los científicos y sus locos experimentos (M. Faraday). El Rompecabezas. Madrid 2006
Giordano Reposi. Los gigantes invisibles. Història il·lustrada de la electrònica. Círculo de lectores, Barcelona, 1981